Miquel Gascon Baz

Haig de felicitar a Iván Morales per un excel·lent text, que per mi sense cap mena de dubte és el millor d’aquesta producció, que a més ell mateix dirigeix, aconseguint una magnífica posada en escena, en la que gairebé es fa participar el públic, ja que els actors et parlen directament mirant-te als ulls a un pam de la cara, com si esperessin la teva aprovació del que diuen; els moviments de l’escenografia realitzada pels mateixos protagonistes, els senyals dels actors als tècnics de so perquè deixin de fer sonar el telèfon mòbil, la manera que tenen de picar a la porta …. quan no veus cap porta, són aspectes que aporten elements agradables a la representació; el fet de […]

Un clàssic que ha esdevingut actualitat per la temàtica que ens porta a l’escenari. FRANK V m’ha agradat des de la primera nota musical amb una posada en escena espectacular i unes interpretacions dels actors, que esdevenen cantants i que se’n surten prou bé. L’aportació musical d’Arnau Tordera i les Obeses m’ha encantat. Sota una forma de teatralitat que pot semblar grotesca i fins i tot propera a l’esperpent, ens mostra en clau de Music Hall, una realitat molt tràgica per la seva crueltat però a la vegada molt i molt actual; potser ara es pot arribar a entendre el fet que es pugui representar, però en els anys en els que es va estrenar, era força difícil fer-ho i […]

De nou a un dels «nostres» teatres de referència, la Vilella, hem gaudit d’una nit excepcional amb NOMES RICARD basat en l’obra Ricard III de Shakespeare interpretat per Xavier Torra. Un únic actor que es transmuta en diversos personatges sense deixar en cap moment el paper de Ricard, un escenari buit que s’omple amb la seva força corporal i el seu poder escènic i una il·luminació milimetricament estudiada, ens ha fet viure una experiència indescriptible Una interpretació brutal, en un espai negre i buit, per tal d’emmarcar la tragèdia encara mes, utilitzant la paraula, l’expressió del rostre i de tot el cos a mesura que es va transformant d’un a un altre personatge en dècimes de segon, canviant el to […]

Per primer cop veiem treballar a la companyia «La Calòrica» i es per nosaltres una agradable descoberta. Amb aquesta «Sobre el fenomen de les feines de merda», ens van atrapar des del primer segon de la representació, quan surt un dels actors a explicar un acudit que sembla ser és força antic i conegut i a partir d’aquí, ja amb gairebé tots els components de la companyia a escena es disparen una sèrie de reflexions als espectadors, per tal de què s’adonin realment del que veritablement els fa riure. La meva crónica aqui.

A ojos de los espectadores, podría parecer una broma, o un diálogo manipulado para hacer reír al público, pero bien os aseguro que no se trata ningún comedia y que no se ha añadido NADA más de lo que se dijo en aquel triste encuentro entre dos buitres disfrazados de personas respetables, una de ellas que se autorefiere constantemente como «Presidenta». La acción de lo que vemos tiene un carácter casi esperpéntico y cómico, pero la realidad es que nos muestra crudamente cómo funciona la corrupción, la política en este país y sus pasillos. Leer más.