Frank V, opereta d’una banca privada
29/04/2015
Grans encerts d’aquesta producció

Un clàssic que ha esdevingut actualitat per la temàtica que ens porta a l’escenari. FRANK V m’ha agradat des de la primera nota musical amb una posada en escena espectacular i unes interpretacions dels actors, que esdevenen cantants i que se’n surten prou bé. L’aportació musical d’Arnau Tordera i les Obeses m’ha encantat.

Sota una forma de teatralitat que pot semblar grotesca i fins i tot propera a l’esperpent, ens mostra en clau de Music Hall, una realitat molt tràgica per la seva crueltat però a la vegada molt i molt actual; potser ara es pot arribar a entendre el fet que es pugui representar, però en els anys en els que es va estrenar, era força difícil fer-ho i de fet va tenir molts problemes de censura.

Recomanable, sense cap mena de dubte.

La meva crónica aqui.

Todo lo que necesitas para ir al teatro

Frank V, opereta d’una banca privada

Frank V, opereta d’una banca privada

Alianza entre Josep Maria Mestres y Sergi Belbel para llevar a escena un texto imprescindible de Friedrich Dürrenmatt más actual que nunca. Con un reparto de lujo y con los Obeses. Una comedia dramática, un musical…

SINOPSIS

En un momento en que nuestro presente y nuestro futuro (“dónde estamos”, “hacia dónde vamos”) esta, irremisiblemente, en manos de la banca (o, dicho de un modo más genérico, de los intereses de los poderosos), puede resultar revelador revisitar esta pieza dramática y musical que habla de nuestro pasado inmediato (se escribió en 1959) para conocer bien a unos personajes que son los abuelos o los padres de los banqueros de hoy en día, y cuya actuación es, hay que decirlo sin tapujos, moralmente más que dudosa. Siempre conviene saber “de dónde venimos”. Y tal vez así nos daremos cuenta de que, pese al medio siglo y pico de diferencia, muy pocas cosas, por desgracia, parecen haber cambiado.
Sergi Belbel

LOS MÚSICOS

Son de Vic. Han sacado dos discos, Obesisme il·lustrat y Zel. Firmaron una campaña navideña de TV3 con Regala petons y la banda sonora de la serie 39+1. Son capaces de mezclar Sangtraït, Queen, La Trinca, la ópera, la sardana y Muse. Tras estas funciones en el Lliure presentaran su tercer disco en L’Auditori, un trabajo con la Banda Municipal de Barcelona, y también participarán en el ciclo T’enCANTArà, invitando a los niños a formar parte de la banda por una mañana. Entre sus hits se encuentran Botifarra amb seques,Correm!, Pa amb tomàquet o El tocador de senyores. Rock épico, pop posmoderno… Son Arnau Tordera, Maiol Montané, Jaume Coll y Arnau Burdó. Son los Obeses.

Vídeo
Valoración colaboradores

Valoración espectadores
  • JOSEP OLIVA SASÉ
    12345

    Ahir vaig anar a veure Frank V. Anava amb una mica de recel per alguns comentaris i la veritat és que vaig passar dues hores fantàstiques. Encara que pot haver-hi certa similitud, crec que no cal buscar la comparació amb la problemàtica actual de la banca sobretot per la forma eixelebrada i irreal de la trama. La posada en escena, espectacular. Molt bé la part musical per part de Obeses, i on fluixeja una mica és la interpretació basicament perquè són actors no cantants i això a tots no se’ls dóna bé. Cal veure-la.

    20/04/2015
  • Llorenç Prats Canals
    Llorenç Prats Canals
    12345

    Un Frank V deixatat.

    Frank V és una obra molt especial per a mi, ho ha estat en diferents moments de la meva vida i per motius diferents, per tant, no l’he anat a veure sense espectatives.

    El primer que he de dir és que encara ara no entenc perquè s’ha trigat tant a programar-la en aquests anys de crisi, si sembla un text fet a mida, que no necessitat ni ser actualitzat, que té un caràcter gairebé profètic, potser perquè analitza molt bé la perversa lògica d’un sistema que, en allò essencial, no ha canviat gens ni mica.

    Per això, quan vaig veure que el Lliure per fi la programava, em vaig posar content. A més a més, el Lliure és sinònim de solvència contrastada. I sí, els actors estan molt bé (una altra cosa és que cantin molt bé, alguns se’n surten amb escreix, però d’altres no), però el muntatge és un desastre. Comença amb una escenografia sense suc ni bruc, qu el primer que fa és allunyar les principals escenes de l’espectador, distanciar-lo físicament, costa d’imaginar un espai escènic més inedaquat. Després fa passar les diverses situacions amb un ritme que li treu tota la trempera, i la música, en lloc d’integrar-la en la seva justa mesura, es converteix en una rèmora que atura l’obra una vegada darrera l’altra. Senyors! que quan l’Ottilie ha de matar Boeckmann s’està mitja hora amb la jeringa a la mà esperant que Frank acabi de cantar les seves reflexions!!!
    Penso que els mateixos actors, en determinades situacions, s’hi devien trobar francament incòmodes.

    I amb tot això es perd l’essència d’aquesta farsa sagnant: la violència i la mala llet. A estones, més que Frank V, semblava que estigues veient Sonrisas y lágrimas. Quina pena, tan tard i, un cop arriba, un muntatge tan maldestre.

    La qualifico com a recomanable perquè el text de Dürrenmatt s’ho val, ni que sigui llegit, però, si fos per la posada en escena, marcaria “que s’ho facin mirar”.

    19/04/2015
  • Esteve Sanchis
    12345

    Ho fan tos excepcionalment bé, però el format de musical distret resulta molt poc adequat i inclús contraproduent per la mala llet que hauria de tenir un espectacle sobre la banca tal com van les coses. I què passa d’en tant en tant amb l’aire acondicionat de la sala gran del Lliure, hi ha dies que et cau a sobre un aire que veus que tothom es tapa el coll i surts amb mal de coll, i tampoc es que hi faci calor?

    18/04/2015
  • Ana P.F.
    12345

    Un musical comedia esperpéntica, ben interpretada i cantada , bona posta en escena, humor cínic de plena actualitat.. M’agradat molt, López, Verdaguer, Farelo, Masó, Arquimbau…. Molt recomanable

    18/04/2015
Artículos relacionados
Els gangsters de la banca estafen a ritme de rock

Els gangsters de la banca estafen a ritme de rock

15 Abril 2015

Amb el cicle Tot pels diners en marxa i coincidint amb la detenció de l’expresident de Bankia, Rodrigo Rato, el Teatre Lliure estrena Frank V (opereta d’una banca privada) de Friedrich Dürrenmatt, una comèdia bufa amb tocs de thriller que posa en evidència el sistema bancari amb la música en directe d’Obeses.

Hay que ser usuario de Teatre Barcelona
¡Únete, es gratuito! Ya somos más de 80.000

¿Ya estás registrado?

He olvidado la contraseña

Crear usuario

Información básica sobre protección de datos: Responsable: Escenes i Publics, SL. Finalidad: desarrollar su actividad comercial, cumplir las contrataciones realizadas por los usuarios y remitir comunicaciones comerciales personalizadas en base a un perfilado a los usuarios (en caso que nos autoricen a ello). Legitimación: Consentimiento del interesado. Destinatarios: Escenes i Publics, SL y proveedores legitimados externos. Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos, así como otros derechos como se explica en la información adicional. También se puede instar reclamación ante la agpd.es.