Miquel Gascon Baz

Coincidim amb la majoria de gent del nostre cercle teatraire que la considera la millor proposta de les tres escenogràficament parlant, tot i que no per això ens han deixat d’agradar Èdip rei i Medea, en aquest ordre. Carmen Machi en el paper de Creont ha estat magnífica tret dels últims minuts quan abraçada al cos del seu fill Hèmon, ha estat poc convincent; crec que hagués estat perfecte acabar amb el crit de terror en veure’l. Magnifica també Manuela Paso en el paper d’Antígona i José Luis Martinez en el paper del missatger que tem per la seva vida tant si porta el missatge com sinó. Tot i destacar aquests tres noms hem de dir que ens han agradat […]

Aquest cop anàvem amb por, ja que els comentaris que ens havien arribat d’aquesta versió la titllaven d’estàtica i avorrida. I potser per això o perquè no és ni estàtica ni avorrida ens va agradar molt. A l’escenari una taula i cinc cadires. Cinc actors ocupen les cadires però no tots hi són sempre tot i que els veiem. Van intervenint segons evoluciona el text i tret del últim quart d’hora estan asseguts. Una posada en escena arriscada però eficaç, amb diàlegs molt ràpids i una sincronització perfecta en les veus del cor. Alfredo Sanzol ens resumeix la peripècia d’Èdip a la recerca d’una veritat que ningú no vol i que el destruirà. Si voleu llegir la nostra crònica sencera, […]

Un text magnífic, escrit gairebé com un monòleg, ja que el cambrer té un paper molt més d’observador que una altra cosa; una actuació extraordinària realitzada pel mateix autor, en Manel Dueso, que interioritza amb molta profunditat el personatge i el fa viure al públic d’una forma molt creïble (…i mira que és difícil fer el paper de borratxo!!!), a un parell de pams de la cara dels espectadors. Crec amb tota la sinceritat, que es tracta d’una de les millors representacions que jo he pogut veure aquesta temporada… i ja en porto unes quantes. Si voleu llegir la critica sencera, aqui teniu l’enllaç del Blog «voltar i voltar»…. https://t.co/5p7MUSLU12

IAIA, Memòria històrica – Sala Fènix (la nostra valoració 8/10) Moltes vegades el TEATRE que veritablement arriba a l’ànima es pot veure a les petites sales de la ciutat i aquesta meravella teatral, «IAIA, Memòria històrica» ha estat un d’aquests casos que m’ha fet vibrar des del minut zero. Una història basada en fets reals, que està feta amb tota l’estimació vers a la seva IAIA, però també amb tota la seva passió pel TEATRE amb majúscules … i això no són pas paraules buides, perquè es tracta d’un treball complet de creació, de direcció i d’interpretació realitzat per una única persona… l’Alba Valldaura. Un magnífic treball artesanal fet des de la passió pel Teatre. Si teniu la sort de […]

amb aquesta fresca i atrevida producció del TNC… i encara més quan ens havien dit que era un autèntic “nyap”; el text del poeta Narcís Comadira l’hem trobat superb, ja que es fonamenta en tres fonts de les quals no s’amaga pas, la primera és l’obra de Txékhov de la que gairebé en copia el títol (l’hort dels cirerers), la segona l’autor per excel·lència del Teatre de text, Shakespeare i el seu més conegut personatge: Hamlet (ser o no ser)…. i la tercera, la religió cristiana evocant la passió de Jesucrist. Quan llegiu això segurament us fareu creus de com pot sortir d’aquesta amanida estranya, d’aquest poti poti, un argument amb cara i ulls, però us asseguro que en Comadira, […]