Miquel Gascon Baz

Un personatge que en els llibres d’història de la nostra infantesa asseguraven que era boixa, que de tan enamorada s’havia trastocat fent impossible la convivència. I que per això la van tancar, amb 30 anys i que, per això va estar 46 anys aïllada del món. Ernesto Caballero ha escrit un text on planteja totes les grans preguntes d’una època marcada per la intolerància religiosa, la corrupció política i l’ambició desmesurada d’una monarquia absolutista. Ens presenta una dona que sap que viu els últims anys de la seva vida, sola, reclosa i apartada de la vida pública, i rememora els episodis més importants que ha viscut, davant del públic que adopta el paper de confessor. La tragèdia d’una dona, filla […]

Dijous era nit d’estrena a La Vilella, amb una proposta de la Fundación Agrupación Colectiva (FAC) que s’autodefineixen com uns «radicals de merda», que han intentat canviar el món amb moviments radicals, i no han pogut. En els seus projectes exploren la contemporaneïtat de les arts escèniques en totes les seves vessants, dansa, música, text, moviment, projeccions, i qualsevol altre element que pugui ser dut a un escenari. MY LOW COST REVOLUTION no és una apologia del conformisme, ni un atac a «el radical», és un intent de descansar de tanta misèria, un homenatge a no estar sempre a tope. Una proposta amb dramatúrgia, direcció i text d’en Francesc Cuéllar, al que seguim, de fa temps, en la seva faceta […]

L’any 1984, el periodista Xavier Febrés iniciava la col·lecció de Diàlegs a Barcelona convidant Maria Aurèlia Capmany i Pasqual Maragall a passejar per la ciutat comtal, mentre reflexionaven sobre els seus lligams afectius amb Barcelona i sobre el model de ciutat que els agradaria desenvolupar-hi. Jordi Coca va rebre l’encàrrec d’escriure i dirigir una versió lliure d’aquesta conversa i va pensar, tal com ens va comentar a la roda de premsa, que no es tractava únicament de reproduir un moment del passat, sinó que calia aprofitar aquestes reflexions de fa més de trenta anys, per parlar dels temes que encara avui són de rabiosa actualitat: el paper de Barcelona en el nostre país, la corrupció en els mitjans polítics i […]

Carlos Latre, actor còmic, humorista i imitador, s’ha llençat al món de la direcció teatral i ara dirigeix la seva primera obra; el resultat final ha estat espectacular. MCGUFFIN és una comèdia de Mònica Pérez, protagonitzada per Mònica Pérez i Jordi Rios. Hem de confessar que nosaltres vàrem assistir a aquesta estrena, no confiant massa en el resultat, potser perquè no som especialment proclius a aquest tipus de teatre que es basa en l’humor, i és que sovint ens hem trobat amb produccions mal anomenades «comercials», que no tenen el suficient suport d’una dramatúrgia elaborada. Per tant, va ser per nosaltres una sorpresa majúscula, descobrir que MCGUFFIN, és sens dubte un altra cosa i que vol anar molt més enllà […]

Una única actriu ens explica la història i al mateix temps interpreta tots els papers del relat. Una jove Núria Montes que ens ha captivat per la seva narració, sentida de tal forma que ens ha fet visualitzar el que ens estava descrivint i, fins i tot, ens ha fet sentir les olors del bosc, del llac, de la casa, …. Ens ha fet veure la boira que envolta la casa i la foscor de l’interior. Una actriu que ens mira directament als ulls sense perdre ni una paraula ni l’absoluta i perfecta sincronització amb l’espai sonor de Javier Gamazo, que amb les notes dissonants de la seva música evoca una atmosfera ombrívola i terrorífica. La història que explica, amb […]