Carlos Latre, actor còmic, humorista i imitador, s’ha llençat al món de la direcció teatral i ara dirigeix la seva primera obra; el resultat final ha estat espectacular.
MCGUFFIN és una comèdia de Mònica Pérez, protagonitzada per Mònica Pérez i Jordi Rios.
Hem de confessar que nosaltres vàrem assistir a aquesta estrena, no confiant massa en el resultat, potser perquè no som especialment proclius a aquest tipus de teatre que es basa en l’humor, i és que sovint ens hem trobat amb produccions mal anomenades «comercials», que no tenen el suficient suport d’una dramatúrgia elaborada.
Per tant, va ser per nosaltres una sorpresa majúscula, descobrir que MCGUFFIN, és sens dubte un altra cosa i que vol anar molt més enllà de fer riure a la gent, perquè ho fa d’una manera molt pensada i intel·ligent.
Però, que és un McGuffin ???, és un element que fa avançar els personatges dins la trama, que centra l’atenció de l’espectador, i fa mantenir la tensió durant tota l’obra, per descobrir finalment que aquest element no té cap rellevància en el desenvolupament de la història, i, que l’únic que ha fet és mantenir la tensió, i distreure l’atenció del que veritablement era el nus de la trama.
Una expressió “made in Alfred Hitchcock”
Una proposta en la qual trobem teatre, cinema i humor. Ens intentarà explicar uns assassinats donant-li a la peça l’aparença d’una història policíaca, però que en realitat busca el riure de l’espectador.
En l’acció teatral van apareixent referències de les pel·lícules més emblemàtiques d’Alfred Hitchcock, com per exemple, Con la Muerte en los talones, Los Pájaros, Vértigo, Falso culpable, Cortina rasgada, Psicosis, Extraños en un tren… i altres que vosaltres haureu d’anar descobrint.
Intel·ligent i divertidíssima posada en escena on es combinen a la perfecció tots els elements del món del cinema i del món del teatre. La proposta compta també amb cameos de famosos com Àngel Llàcer, Jordi Basté, Lolita Flores, Sergi Roberto, Mercè March i Andreu Buenafuente, que apareixen en un vídeo.
Un guió ple de girs argumentals on tot està absolutament mil·limetrat, amb una perfecta combinació dels elements audiovisuals amb les interpretacions i un element escenogràfic, una porta, que és un tercer personatge de tot plegat.
Molt divertida, molt i molt recomanable.
Per llegir l’apunt original sencer, només cal clicar en aquest ENLLAÇ