Miquel Gascon Baz

Bernard Slade va escriure «Sametime, next year» l’any 1975 i va ser estrenada el mateix any a Broadway; Hèctor Claramunt ha fet la traducció i adaptació del text resituant l’acció entre els anys 1975 i 2000, referenciant-la a la nostra realitat i traslladant l’acció de Califòrnia a La Rioja. Un hotel de la Rioja és el lloc on es troben casualment en Josep (David Verdaguer) i la Pilar (Mar Ulldemolins) una nit de l’any 1975, i, esdevenen amants. Tots dos són casats. Ella viu a Santiago de Compostel·la i ell a Barcelona. Tots dos tenen fills. Parlen, qüestionen, i troben una fórmula per mantenir viva la seva relació clandestina. Decideixen trobar-se un cop l’any al mateix hotel i en les […]

La companyia El Retrete de Dorian Grey està formada pel gallec Marcos Pett i el madrileny Ezra Moreno, i és una de les formacions de teatre d’objectes amb més prestigi internacional que ha participat en festivals i escenaris d’arreu del món. Un duet d’actors que enamora per la virtuositat, l’humor i la poesia de les seves propostes. És un espectacle on es recullen alguns números de la seva primera obra «Rúa Aire«, de «Ne Me Quitte pas» gran clàssic de la companyia amb la manipulació de globus, i del seu últim espectacle «In Memoriam» que efectuen amb imatges retallades i manipulades amb les mans i dits. Un treball, aquest últim, sobre la pèrdua de la memòria. Inclouen també un exercici […]

La companyia Arcàdia és una de les companyies residents de la Sala Beckett aquesta temporada 2017/2018. Amb ELS NENS DESAGRAÏTS la companyia tanca la seva trilogia sobre la família iniciada amb La terra oblidada i La pols dues propostes que vam poder veure a la Sala Flyhard. En elles parlen de les nostres arrels o de la impossibilitat de tallar amb elles per molt que ens hi esforcem. El text de Llàtzer Garcia parla bàsicament d’uns personatges atrapats per les creences dels seus progenitors, uns nens que sense criteri propi van viure dins d’aquesta comunitat tancada. Uns nens, que ja d’adults ens expliquen el que van sentir i viure i el que senten i viuen ara, un cop han passat […]

La primera vegada que nosaltres ens enfrontàvem a un espectacle de mentalisme. L’estreta línia que separa la genialitat de la bogeria. La línia que cal creuar per intentar creure en el que estàs veient. Anàvem encuriosits per un tipus d’espectacle que mai havíem tingut oportunitat de veure. I el resultat va ser una estona entretinguda però que no ens va convèncer. Malgrat tot, hem de dir que Luis Pardo ha dedicat gran part de la seva vida al món del mentalisme i l’any 2004 va guanyar el primer premi nacional de mentalisme. És considerat un dels millors mentalistes del món. Pensem que ha de ser un espectacle difícil de tirar endavant, per tal de mantenir l’atenció de l’espectador durant pràcticament […]

Al principi de temporada en adquirir el nostre abonament de dansa al Mercat de les Flors, ens vam fixar especialment en els espectacles que integraven l’itinerari «Partitures» i en revisar els vídeos, un dels espectacles que ens van atreure més, va ser aquest AUGURI. Sembla que alguns crítics conservadors han titllat aquesta proposta coreogràfica de poc menys que d’una presa de pèl, al no considerar-la dansa i en tot cas «teatre en moviment», pel sol fet que durant la meitat de la proposta els 22 ballarins que la interpreten ho fan corrent en una carrera que a primera vista sembla caòtica. A nosaltres literalment ens ha fascinat, malgrat que inicialment el primer quart d’hora ens va descol·locar per la seva […]