La primera vegada que nosaltres ens enfrontàvem a un espectacle de mentalisme. L’estreta línia que separa la genialitat de la bogeria. La línia que cal creuar per intentar creure en el que estàs veient.
Anàvem encuriosits per un tipus d’espectacle que mai havíem tingut oportunitat de veure. I el resultat va ser una estona entretinguda però que no ens va convèncer.
Malgrat tot, hem de dir que Luis Pardo ha dedicat gran part de la seva vida al món del mentalisme i l’any 2004 va guanyar el primer premi nacional de mentalisme. És considerat un dels millors mentalistes del món.
Pensem que ha de ser un espectacle difícil de tirar endavant, per tal de mantenir l’atenció de l’espectador durant pràcticament dues hores i que serà diferent cada nit en funció del públic, ja que requereix de la seva participació per tirar-ho endavant. Un espectacle on el ritme i l’èxit té a veure en gran part amb l’espectador que puja a l’escenari, tot i que les taules de Luis Pardo li permeten reaccionar per tal que no decaigui el ritme.
Prediccions, transmissió d’energia entre persones, reconeixement d’objectes a través de la ment d’una altra persona, un número espiritista que pretén la connexió amb animes de persones mortes, endevinar qui ha fet un dibuix en concret llegint l’actitud corporal, llegir la ment, alliberar-se d’una camisa de força en un temps rècord, ….
No podem negar que és un «poder» ben curiós, però malauradament per molt que ho vàrem intentar no vam poder connectar amb l’espectacle. Segurament la causa principal és que som uns «descreguts» i la nostra actitud no va ser massa receptiva.
Un «poder» en el que no creiem, però en el que tampoc podem deixar de creure, perquè ho tenim davant dels nassos, sabem que existeix, però no entenem ….
Per llegir el nostre apunt original, només cal que cliqueu en aquest ENLLAÇ