Els nens desagraïts: Entre la por i la fascinació

Els nens desagraïts
28/11/2017

La companyia Arcàdia és una de les companyies residents de la Sala Beckett aquesta temporada 2017/2018. Amb ELS NENS DESAGRAÏTS la companyia tanca la seva trilogia sobre la família iniciada amb La terra oblidada i La pols dues propostes que vam poder veure a la Sala Flyhard. En elles parlen de les nostres arrels o de la impossibilitat de tallar amb elles per molt que ens hi esforcem.

El text de Llàtzer Garcia parla bàsicament d’uns personatges atrapats per les creences dels seus progenitors, uns nens que sense criteri propi van viure dins d’aquesta comunitat tancada. Uns nens, que ja d’adults ens expliquen el que van sentir i viure i el que senten i viuen ara, un cop han passat els anys i es retroben amb motiu de la mort de la mare fundadora de la comunitat.

Teresa Vallicrosa interpreta a la mare fundadora d’aquesta comunitat, amb una fe ferma que aconsegueix dels seus seguidors una renúncia a la seva família, a tot allò que els lliga a la societat que ella rebutja. Aïlla als nens de la comunitat i els educa en la seva fe, tallant de soca-rel tot allò que ella considera que els aparta «d’ELL».

Guillem Motos (brutal la seva interpretació), Muguet Franc i Ramon Pujol donen vida als nens desagraïts, uns nens que un dia van decidir abandonar la comunitat i tornar al món del que havien estat arrabassats.

Una posada en escena on es respira una atmosfera mística, l’escenografia i vestuari d’Elisenda Pérez, amb una excel·lent utilització de la llum de Paco Amate i l’espai sonor de Guillem Rodríguez, aconsegueixen crear un ambient on es respira a parts iguals la por i la fascinació.

Una història que ens ha atrapat, que ens parla del fanatisme i de la manipulació vehiculada a través de la religió.

Per llegir l’apunt original, només cal que cliqueu en aquest ENLLAÇ

 

 

 

← Volver a Els nens desagraïts