Josep Maria Ribaudí i Martí

I això ho dic jo com a expert en temes… diguem… temes caprins, i és que la parella Carles Santos i Jordi Oriol han muntat un espectacle «a partir de Brossa» que fa caure de cul. Un espectacle en el que potser costa una mica d’entrar-hi, però a la que li agafes la mida ja no te’n pots escapar. i es que l’equip d’actors del IT, nou craks de la interpretació, l’expressió corporal, la facial i més n’hi hagués se t’emporten per allà on volen, i en fan de tots colors seguint la vella tècnica del «fot-li que és de Reus». No us el perdeu, us ho passareu molt bé i al sortir us preguntareu «com es pot fer tant […]

Més aviat les emboliquem, i això és el que els passa a dos companys de feina que a base de dinar plegats en el restaurant de menú traven una certa amistat… algun dia sopen junts amb les parelles i a partir d’aquí i d’un cert morbo envers a les dones alienes es proposen un repte, una mena d’aposta que els portarà a transitar per territoris ignots, i d’aquí ve el nom de la peça. Dirigida amb finezza pel propi Madaula i molt ben interpretada per Josep julien i Marc Rodríguez que s’ho han cregut i ens ho han fet creure. Peça lleugera per a ventilar-se entre coses gruixudes con Boscos i La Maternitat d’Elna. Aneu-hi, ho agraireu. Crítica completa » […]

No us la perdeu, perquè és una gran obra, perquè és una joia de direcció, interpretacions, vestuari, escenografia il·luminació, i perquè tanca el cercle a Barcelona de la tetralogia La Sang De Les Promeses la immensa obra d’aquest libanès nacionalitzat al Canadà. Això sí, aneu-hi preparats perquè a la durada hi heu d’afegir una càrrega emotiva important que us trasbalsarà i us emocionarà, com en les millors tragèdies gregues o de Shakespeare. A canvi quedareu seduïts per la poesia que destil·len contínuament les paraules de Mouawad. A més veureu un canvi important a la Biblioteca; a terra en contes de sorra hi ha fulles seques, fulles dels boscos, naturalment. Crítica completa » http://bit.ly/2oNg0WF

Molt ben escrita per Ramon Madaula, que s’està mostrant com un dramaturg a tenir en compte, interpretada molt bé per ell mateix i Roger Coma, impecable en el paper del futur 135è president de la Generalitat. Aquí hi hem d’afegir la llestesa de Madaula al buscar-se un professional que la dirigís, molt bé Jordi Casanovas, i no caure en l’error de fer-ho ell mateix. Resultat? Una comèdia molt ajustada, divertida, equilibrada —mai insisteix en un gag, al estil Paco Moran, amb tots els respectes—, en fi, una d’aquelles obres en que rius i somrius molt, però que no et fan sentir una mica ruc. No us la perdeu, serà el contrapunt per quan aneu a veure Boscos. Crítica completa » […]

Doncs sí, l’Espai Lliure pelat, només amb una p… cadira, això sí, amb una il·luminació de luxe. Com es poden suggerir tantes coses només encenén i apagant llums? Pregunteu-li al Raúl Baena. L’obra hauria de ser àrida i rasposa com un fregall d’espart, ja que va del naixement i creixement del capitalisme espanyol, però aquest fill de dibuixant incisiu ha resultat ser un creador del mateix calibre que el pare: incisiu i rebuscador com un sense sostre entre les deixalles de la política espanyola de l’últim segle. Interesantísim plantejament i una posada en escena notable. Els dos intèrprets, nota alta. Crítica completa » http://bit.ly/2oMbubd