Josep Maria Ribaudí i Martí

Perquè amb els Parking Shakespeare ens ho em passat de puta mare, com es diu col·loquialment en català. Amb la direcció de Jordi Centelles han convertit una obra de les més fluixes del bard amb una comèdia hilarant en la que passa de tot, amors desamors, traïcions i infidelitats; criats murris, pretendents tòtils i pares de noies verges carallots. Però el director no s’ha conformat i hi ha afegit mafiosos més curts que una cua de conill, cantants vestits con a gondolers, paparazzi seguint la jet set del moment i un dialecte italià amb sonoritats catalanes. És pot demanar més? Sí, que els actors ho facin bé i aquesta companyia que té nom de societat d’aparcaments municipals, ho ha brodat, […]

Jo que sóc de teatre de text, vaig quedar abduït pels Kamchàtka, sota la direcció d’Adrian Schvarzstein, amb aquesta obra sense paraules però que diu molt sobre els refugiats, siguin polítics, immigrants il·legals o persones que demanen asil, i diu molt dels que els ajuden fent de guies o acollint-los temporalment, donant-los repòs. Tot això ho vam viure els afortunats que teníem entrada per aquest espectacle que crec que és un dels millor d’aquest Grec Festival. Jo en vaig viure una versió particular, ja que al cap d’una hora de córrer pels carrers del Poble Sec, fugint amagats, els pulmons em van dir prou i vaig tenir d’abandonar el meu grup. La sensació de que em vaig quedar voluntàriament al […]

¡Ay caballo grande que no quiso el agua! Sí, poeta en majúscules perquè les seves dramatúrgies sense les coplas, aquella poesia tan arrelada al poble, no serien les mateixes, ni la Bernarda, ni la Yerma… Si els fills de puta dels feixistes de Franco no l’haguessin assassinat, a saber la quantitat d’obres de ell que gaudiríem, però ens hem de conformar amb el que tenim, i aquestes Bodas són molt potents, i els de La Perla 29 amb Oriol Broggi al capdavant han entès el drama i ens l’han sabut servir com un menú auster però complet. Bé, auster no, perquè hi han afegit dos bons vins: un cavall i una música magnífica que ens ha acompanyat totas l’obra. Gràcies, […]

Hi ha companyies de teatre que sí, juguen en una altra lliga i ara s’han ajuntat el pa i la gana: Complicite de Simon McBurney i la Schaubüne de Thomas Ostermeier, i ho han fet per atacar una obra del gran Stefan Zweig: Ungeduld des Herzens aquí titulada Beware of Pity. Dues hores d’intensitat explicant la confessió d’Anton Hofmiller quan era lloctinent del exèrcit austrohongarès, just abans de l’esclat de la primera guerra mundial. I es clar, Zweig, gran bussejador de l’ànima humana ens parla de l’honor, però especialment de la compassió i la pietat, i el director McBurney ho fa amb el seu estil habitual —recordeu fa cinc anys el Mestre i Margarita?—, amb projeccions, amb aturades, amb una […]

Un espectacle familiar, per a totes les edats, un regal que ens han fet els del Teatro delle Bricciole de Parma instal·lats al auditori de la Fundació Miró. La major part fet manipulant llibres pop-up, d’aquests que al obrir-los emergeixen figures en relleu. Un pugilat (incruent) entre les dues actrius Beatrice Barrufini i Francesca Ruggerini que, menys parlar, han fet de tot: moviment, expressió corporal, onomatopeies… Realment genial. He estat observant al públic i marrecs d’escassament tres anys reien dels mateixos gags que em feien riure a mi. D’això se’n diu abastar a tots (però tots) els públics. Crítica completa » http://bit.ly/2sWwSw0