Josep Maria Ribaudí i Martí

Al menys jo no he acabat d’entendre el que estava passant en aquella estació central d’alguna ciutat del món, però en canvi m’han agradat els actors, els moviments escènics, les corredisses, les aturades… Les actuacions i com han cantat, però no m’ha arribat el que em volien explicar. Només m’he adonat que de vegades alguns personatges estaven molt enfadats. Llàstima perquè el conjunt era guapo de veritat. Crítica completa » http://bit.ly/29fETCX

Perquè costa prendre-li la mida a una cosa tan gran. Per començar l’obra és desmesurada, passen coses molt fortes i per ser escrita a cavall del canvi de segle (de XIX a XX) la visió de l’autor sobre el colonialisme és profètica, però no, no és teatre polític, és drama pur que aprofita per deixar al seu lloc als colonialistes. Ivo van Hove és un director excepcional i la companyia Toneelgroep Amsterdam funciona com una màquina de cosir. Ara afegim-hi un muntatge extraordinari amb el finançament adequat i el resultat és el que hem vist: un espectacle d’aquells fora del comú. Jo mai havia vist un tsunami dins un teatre. A fe que ha valgut molt la pena. Crítica completa […]

Si ho féssiu faríeu el ruc perquè l’obra de Massini mereix ser vista i la direcció de Romei també, tot haver-hi passat la tisora perquè l’original durava quasi set hores i de tretze actors l’ha passat a sis. Una producció del Piccolo amb Ronconi, però a Milà van millor de pasta que aquí. Tot i així, el resultat és admirable, i és fascinant veure com aquest teatre documental i de denúncia entra com el millor de ficció, amb l’intensitat d’un Shakespeare o la fluïdesa d’un Goldoni. Doncs queda dit. Crítica completa » http://bit.ly/2995u9g

Així de clar perquè així de bona és aquesta peça de conya, música, teatre físic, i em deixo més coses, perquè amb 100 paraules que intentem fer aquestes cròniques no hi cabrien. Un trio d’actors insuperable, a la vegada creadors i directors de l’espectacle. Busqueu-la on la facin, i si no us ho passeu bé, aneu al metge, o potser millor que algú de la família avisi al forense. Llàstima que ja s’ha acabat al Teatre Condal, però estic segur que algú la reposarà; estigueu al lloro. Crítica completa » http://bit.ly/29hnkG5

Molt ambiciosa, però massa confusa, i llarga. Em temo que en Marc Artigau hi ha volgut posar massa coses. El programa de mà la compara amb Incendis de Wadji Mouawad, i penso que això l’ha perjudicat; al menys jo hi he anat amb massa expectatives. El començament de la primera part amb els records d’un adolescent que ens presenta la família, classe treballadora, món rural, encara tira endavant, però després les coses es compliquen i passen coses que no m’he acabat de creure. Especialment la segona part comença a fer aigües i l’obra es fa llarga, molt llarga. Crítica completa » http://bit.ly/28PSJkV