Josep Maria Ribaudí i Martí

Aquesta peça que no és teatre sinó més aviat una conferència dramatitzada denunciant com està Mèxic avui en dia et deixa fet pols. És dramatitzada en doble sentit, perquè la Luisa Pardo, del col·lectiu Lagartijas Tiradas al Sol, l’explica utilitzant tècniques teatrals i perquè tot el que els passa (als mexicans) és un drama, o pitjor: una tragèdia. I sí, tots ho sabíem perquè hem llegit de la desaparició d’estudiants, del rapte, violació i assassinat en massa de noies joves, del narcotràfic, els càrtels, de les bandes paramilitars i dels polítics corruptes, però que t’ho expliqui a dos pams del nas una persona que està implicada en la denúncia, encara et sobta. Només li desitjo de tot cor a la […]

A la sortida del Teatre Principal de Terrassa, després de veure aquesta obra que d’alguna manera obria el TNT, he sentit comentaris de tota mena, en especial «provocador». Jo discrepo; el meu adjectiu és «avorrit». A mi no em va despertar cap sentiment que em fes anar enlloc, si exceptuem la porta de sortida. Veure quatre gallines calçades amb sabates, cosa que els impedia desplaçar-se, dues nenes de nou anys (segons el programa) pentinades, pintades i vestides com putetes infantils, dos actors rebolcant-se per sobre una pastilla de sabó gegant mentre un altra els remullava… No; com dic a l’encapçalament, m’he avorrit mortalment. Crítica completa » http://bit.ly/2dbo83i

No per la posada en escena, més aviat perquè l’obra no dóna per a gaire. Penso que Clavé era tot un personatge i un avançat a l’època com a «agitador cultural», però com a escriptor i compositor anava un pèl justet segurament per la seva falta de formació. Dit això (que és el que penso) vull deixar clara la meva admiració per tot el que va fer, especialment en el moviment associatiu de Catalunya, però jo aquí em veig obligat a ressenyar com he vist el que he vist. El moviment escènic del començament molt bé, però a la que hem entrat en l’obra… Crítica completa » http://bit.ly/2duNIQ9

I M. Àngels Lago i Armand Villén també, doncs no és fàcil enfilar i donar continuïtat a un seguit de contes en forma d’obra de teatre sense que res grinyoli. Obra de proximitat, molt adequada per una sala petita com la Frégoli de La Seca. Allí l’Adelaida —sota la mirada acollonida del seu home— a esbroncat al sergent de la guàrdia civil que estava al carrer, just darrera nosaltres els espectadors, per apressar-los a deixar el cafè, doncs el poble estava a punt d’inundar-se. Remarcable la parla del Baix Cinca en que s’han expressat. Ben dirigida per Xisco Segura. Jo, de vosaltres hi aniria abans que el dia 2 d’octubre caigui de la cartellera. Crítica completa » bit.ly/2d2g17k

Dic això tenint la bola de cristall a reparar i per tant sense base científica, però té molts elements per ser-ho. Jo l’he trobat excessivament plana, tot i tenir moments de thriller i altres de comèdia, però no ens enganyem, és un drama com ho és a la vida real. També sembla una obra d’encàrrec pensant en un intèrpret concret. A parís la va estrenar Robert Hirsch, un conegut actor que ja tenia 88 anys i aquí Héctor Alterio que està a punt de fer-ne 87. El protagonista de l’obra té aquesta edat. Qualsevol cosa que expliqui serà un spoiler, o sigui que callo. Nit d’estrena i el Romea dempeus ha fet un sentit —i penso que merescut— homenatge al […]