Josep Maria Ribaudí i Martí

… les protagonistes d’aquesta obra, una mena de falsa comèdia costumista; el to de veu exagerat, la forma de moure’s com si els hi fessin mal els peus caminant de puntetes, movent els braços fent «aspavientos», i quan s’han posat a cantar i ballar cuplets com el babilonia que mareo, m’ha caigut un per cada camal fins a quasi passaf vergonya. Em sap greu, però a l’entreacte he tocat el dos. Crítica completa » http://blocdenkbrota.blogspot.com.es/2017/03/la-senyora-florentina-i-el-seu-amor.html

… per culpa d’una història fluixa, i d’un guió pobre no se’n treu res ni en teatre ni en cine. Si a més d’anar curt en el relat, les músiques que hi penges no tenen massa personalitat, navegant entre el pop i tocs de disco, la cosa es pot fer pesada. Estem patint un bluff de musicals a casa nostra i hauríem de vigilar perquè no tenim un suport «industrial» potent en aquesta especialitat, i si no vigilem, això ho podríem pagar car (com que se n’anés tot a prendre pel sac en quatre dies). Crítica completa » http://bit.ly/2mFpoes

Doncs sí. A mi el que m’ha provocat és un avorriment mortal, però que ningú s’escandalitzi que només és la meva humil opinió, el parer d’un al que aquest tipus de teatre ni agrada ni escandalitza. I que cony hi feia allà? Doncs hi vaig fer cap enganyat per culpa de Luca Ronconi, per a mi un dels grans directors italians, i havia llegit que els Ricci/Forte eren els seus alumnes predilectes. Només m’ha faltat l’embull que s’han fet amb la traducció a l’hora de les improvisacions. Sort que la pantalla de sobretítols és més vella que jo i quasi no es podia llegir i ha quedat dissimulat. Crítica completa » http://bit.ly/2l8ltqf

O Juan Carlos Martel no l’ha encertat amb la direcció. Possiblement les dues coses, perquè l’obra m’ha semblat mancada de gruix, amb una problemàtica prima i algunes solucions ben estranyes, com la baixada del cel d’un micròfon (al més pur estil Deus ex Machina) on tres de les obreres ens han explicat els seus problemes. Al final l’obra es resol amb un Ulpiano (els interessats en aclarir aquesta expressió me l’hauran de consultar personalment, doncs no està als diccionaris). Les actrius de la Kompanyia no hi han pogut fer res. Crítica completa » http://bit.ly/2eoofrP

Sí, alguns hem sigut rucs. Els espectadors que hem anat a veure una obra en la que l’autor ja ens advertia: «vull que els meus personatges tinguin el dret de preservar el seu enigma, el misteri, l’anonimat. No vull que sàpiguen qui son… només vull saber el que fan. No qui son» I així ens ha anat als espectadors. Això sí, el Sr. Lorén deu haver quedat plenament satisfet. L’escenografia molt bona i els actors han fet el que han pogut. Crítica completa » http://bit.ly/2ets8v3