O Juan Carlos Martel no l’ha encertat amb la direcció. Possiblement les dues coses, perquè l’obra m’ha semblat mancada de gruix, amb una problemàtica prima i algunes solucions ben estranyes, com la baixada del cel d’un micròfon (al més pur estil Deus ex Machina) on tres de les obreres ens han explicat els seus problemes. Al final l’obra es resol amb un Ulpiano (els interessats en aclarir aquesta expressió me l’hauran de consultar personalment, doncs no està als diccionaris). Les actrius de la Kompanyia no hi han pogut fer res.
Crítica completa » http://bit.ly/2eoofrP