Gema Moraleda

La mateixa companyia que va emocionar-nos amb Et vindré a tapar, torna a escena amb Si jo no hi fos (la festa seria més divertida), un muntatge que parla de la por i la vulnerabilitat amb tendresa, sensibilitat i bellesa. A La Vilella, Espai en construcció ha creat un espai segur i màgic de la mà d’una escenografia tan senzilla com evocadora i l’envolvent música en directe d’Albert Martí, on assistirem a una història d’amor que tot just comença i podrem sentir les veus interiors d’uns personatges tan humans i fràgils com qualsevol de nosaltres. Amb un repartiment entregat, on destaca la feina de Blanca Solé i Montse Bernad, una posada en escena impecable i una capacitat infinita per entendre […]

Si este mes (tan complicado, tan convulso, tan eterno aunque llevemos solo siete días) solo tenéis que ver una obra de teatro, quizás tendría que ser esta. Y no porque os ayudará a desconectar, sino porque os hará conectar. Conectar con la historia anterior, con una secuencia de hechos que, consciente o inconscientemente, nos han traído hasta el momento actual. Los bancos regalan sandwicheras y chorizos observa el franquismo con la mirada de aquellos que no lo vivimos, de aquellos que, a menudo, ignoramos datos importantes de lo que fue la dictadura y de lo que son todavía sus consecuencias. Con una puesta en escena contemporánea y muy performativa y una dramaturgia excelente, el colectivo José y sus hermanas presenta […]

Aquesta és la pregunta a la que la Companyia Ignífuga intenta donar resposta en el que és, sens dubte, un muntatge que marca un abans i un després en la seva carrera. Amb un format de falsa conferència, Utopia explora de manera pràctica en la forma i el contingut del muntatge el significat d’aquest concepte i la seva aplicació en el món real. Amb unes interpretacions magnífiques, una posada en escena que sap com fer servir la tecnologia i, per sobre de tot, una dramatúrgia original, intel·ligent, personalíssima i molt divertida, Utopia és un muntatge madur i molt interessant des de tots els punts de vista. Tant de bo tingui més vida després d’aquest Grec. La mereix. Més informació a […]

La violència sexual és potser una de les més habituals a la nostra societat però, malgrat això, el tabú que l’envolta és imments. Aüc presenta diversos escenaris i diverses formes de violència, totes ben reconeixibles, i ho fa sense ni mica de complaença, amb honestedat i amb ràbia, però també amb poesia i delicadesa. El muntatge combina la ploma combativa de Carla Rovira, amb les composicions de Clara Peya i les coreografies d’Ariadna Peya, fins a donar forma a un tapís d’imatges i moments ben diferents, tots igualment punyents, que no ens deixen indiferents (no ho pretenen) i ens conviden a la reflexió col·lectiva. Una obra totalment imprescindible tant per la seva qualitat com per la seva militància. Més informació […]

Pep Tosar ha creado con Federico García un espectáculo total que consigue combinar en una única pieza las palabras del poeta, la visión que tenían de él sus contemporáneos, la que tienen sus estudiosos y sumar, encima, el «duende», todo aquello que no se puede expresar con palabras pero sí, en cambio, con el cuerpo y la música. Federico García es un espectáculo que emociona a la vez que reivindica la figura de un poeta imprescindible, un acierto de principio a fin. Más información en Somnis de teatre