Francesc Esteve i Tomàs

Deixant de costat, que el pes en les obres de Shakespeare són els homes i les dones són les que pateixen. En aquesta obra les dones obtenen tota l’atenció, encara que igualment pateixen la reacció dels homes. Davant un escenari nú, Mercè Anglès i Anna Güell defensen els seus papers a la perfecció. A més de la cadena que escanya a la reina i les escenes que amb el taca-taca resulten molt intenses. S’ha de dir que l’únic que veig que li falta a l’obra és una breu explicació del parentiu dels diferents personatges. Tenint en compte que a l’entrada de teatre s’explica la relació entre ells. L’adquisició de coneixements previs, ajuda a il·luminar les zones fosques de l’obra. Per […]

Iniciem l’obra Cosmètica de l’enemic dintre de la sala d’espera d’un aeroport. Dos personatges Jérôme August i Textor Textel. I un monòleg de Textor Textel (un gran Lluis Soler) amb breus intervencions de Jérôme August (Xavier Ripoll). Fins aquí, ens trobem amb un text on ens podem trobar en qualsevol sala d’espera. Moments d’un humor (que a vegades arriba a ser humor negre). Però tot resulta que és un miratge. De cop i volta tenim un canvi radical de l’ambient. Xavier Ripoll sembla que agafa el paper protagonista en una diàleg molt més dinàmic que el començament. I en una tensió en creixent ens dona una volta a tot el que ha passat fins ara. Tota una obra que ara […]

Ens situem dintre dels bombardejos aeris de Barcelona de març de 1938, entre el 16 i 18 part de l’aviació italiana i alemanya des de les seves bases de Mallorca van causar entre 880 i 1.300 morts entre la població civil. Ens situem amb 3 actes diferents. Desenvolupat durant un sol dia (matí, tarda i nit del març del 38). Amb una escenografia magnífica, que ens situa en una casa modernista de Barcelona, amb un piano (part essencial de la última part de l’obra) i donant a entendre que estem davant la societat burgesa de Barcelona. Dintre d’aquest marc ens situem en dues trames, la de dues amigues que es retroben i els punt de vista dels ciutadans que es […]

És una d’aquestes obres que t’agrada des d’un primer moment. T’enamores de tots els personatges que et presenten la història d’aquest noi que viu de les mirades de tot el que l’envolta. S’ha de dir que Sergi Torrecilla està espectacular, des de l’inici al final. Oriol Genís i Rosa Cadafalch broden el papers de pares del jove protagonista. I Òscar Mas com a venedor fa els moments més graciosos d’una obra que si ens la mirem no té res de còmica. L’espai en que transcorre l’obra és genial. Iniciem allunyats del públic i cada escena va apropant-se, al mateix moment que l’obra és més intensa. I el fet que el protagonista interactua amb el públic, trenca la barrera i ens […]

Com les altres obres de la factoria FlyHard, ens trobem amb un èxit que ha trepitjat fort i ha tingut més vida fora. Igual que Litus, Smiley, La nostre Champion,… aquest El Rei Borni vol agafar el relleu. Una obra rodona des del primer moment. Portat fins el límit, ens fa riure i pensar en un mateix moment. Aquest text provoca la reflexió i el dubte gràcies al Rei Borni que fa que la resta de personatges puguin obrir els ulls davant les idees que va donant. I amb aquest moment obre les portes a la reflexió del públic. Igual que el primer cop, m’he cautivat amb el treball de Betsy Túrnez, el personatge que fa de parella del mosso. […]