Francesc Esteve i Tomàs

Ja en la presentació de la programació del Teatre Lliure ens va agradar, veure un musical i un Sondheim en la cartellera catalana. Per els amants del teatre, veure que el teatre (sobretot el públic) aposti per el genere musical, és tota una alegria. Amb un escenari minimalista, sense cap tipus de diàleg entre els dos personatges; es construeix una història on la soledat i l’amor/desamor convinen amb les magnífiques veus de Toni Viñals (Premi Butaca al Millor Actor Musical per «La flauta màgica) i Mone Teruel. Tot acompanyat del pianista i director musical Xavier Torras (Over the moon). Igual que Over the moon, no estem davant d’una obra de teatre, ni d’un musical. És un petit concert coreografiat amb […]

Tenim com actriu principal a Clara Segura que està a l’alçada del seu paper. Magnífica de principi a fi. Igual que la resta dels actors. Si s’ha de parlar de l’obra direm que es divideix en dues parts, la primera la que defineix la història de Serafina Delle Rosa(Clara Segura), una vídua italo-americana i de la seva filla. Aquesta part, és directament meravellosa, magnífica. Des de l’inici et creus que Clara Segura és una vídua d’origen italià, a més amb algunes parts del diàleg en italià. Fins que arriba Bruno Oro, llavors la cosa fa un gir totalment cap a la comèdia i comença a perdre una mica l’obra. Jugant amb l’escenografia (directament amb la casa rotatòria) que ens dóna […]

Parece una tradición que se tiene que cumplir, el Parking Shakespeare de verano y el de invierno. Si el primero nos espera una obra del dramaturgo inglés, con el frío nos espera la sorpresa (el año pasado con Pell de Mercuri de Philip Ridley y esta vez con Woyzeck de Georg Büchner). Y la espera ha dado sus frutos. El trabajo de sus actores ha estado a la altura, de lo mejor que he visto de esta compañía (únicamente he visto los 4 últimos montajes). Ha habido buen trabajo de dirección de actores. Y todos brillan en sus momentos oportunos. Tanto el trabajo de Carles Gilabert presentándonos un Woyzeck totalmente deshumanizado, en constante presión de la sociedad; como el papel […]

A vegades en els muntatges petits, íntims podem trobar petites joies. I això és el que m’he trobat amb Novecento. Amb una escenografia minimalista ha recreat tot un viatge. Una tela, una projecció i poc més. I amb tot això, ens transporta en una petita història a través d’un viatge per l’oceà. La vida del pianista sempre és a la ment del narrador, i com a tal ens presenta com un petit viatge. Un pianista que no va tocar mai terra. Es en aquest viatge on les seves paraules llisquen com les mans del protagonista en les tecles del piano. Cada paraula, és com els dits que es posen sobre una nota del teclat, encertada i que entre totes elles […]

Primer una obra realitzada a la Sala Atrium de Barcelona, encara que la vaig poder gaudir fa pocs dies al Teatre Aurora d’Igualada. Aquest text torna a la cartellera de Barcelona amb el Teatre Lliure. Un retrobament, on Toni Sevilla interpreta a l’Andrey de “Les tres germanes” i Fina Rius a Sonya de “L’oncle Vània”. La conversa d’Andrey i Sonya, és cortès i mesurada al principi, i després amb més franquesa, gràcies als nombrosos glops de vodka i la familiaritat aconseguida. Parlen de les misèries d’un passat que els persegueix, que mai els deixa viure el present, perdent tota oportunitat de poder viure-ho. El treball de direcció ha estat tot un treball de creació de personatges, que porten moltes capes. […]