Francesc Esteve i Tomàs

A vegades en els muntatges petits, íntims podem trobar petites joies. I això és el que m’he trobat amb Novecento. Amb una escenografia minimalista ha recreat tot un viatge. Una tela, una projecció i poc més. I amb tot això, ens transporta en una petita història a través d’un viatge per l’oceà. La vida del pianista sempre és a la ment del narrador, i com a tal ens presenta com un petit viatge. Un pianista que no va tocar mai terra. Es en aquest viatge on les seves paraules llisquen com les mans del protagonista en les tecles del piano. Cada paraula, és com els dits que es posen sobre una nota del teclat, encertada i que entre totes elles […]

Primer una obra realitzada a la Sala Atrium de Barcelona, encara que la vaig poder gaudir fa pocs dies al Teatre Aurora d’Igualada. Aquest text torna a la cartellera de Barcelona amb el Teatre Lliure. Un retrobament, on Toni Sevilla interpreta a l’Andrey de “Les tres germanes” i Fina Rius a Sonya de “L’oncle Vània”. La conversa d’Andrey i Sonya, és cortès i mesurada al principi, i després amb més franquesa, gràcies als nombrosos glops de vodka i la familiaritat aconseguida. Parlen de les misèries d’un passat que els persegueix, que mai els deixa viure el present, perdent tota oportunitat de poder viure-ho. El treball de direcció ha estat tot un treball de creació de personatges, que porten moltes capes. […]

Un musical amb aires polítics, amb implicacions en la Guerra Civil Espanyola vist des d’un altre perspectiva. La dels Brigades Internacionals que van venir a lluitar contra el feixisme a partir dels seus ideals. Ens trobem amb un bon musical, amb bones lletres que et poden quedar al finalitzar la funció (una de les coses imprescindibles per tenir un èxit). L’únic que veig que li falla és la història que ens explica. Una mica agafada amb pinces. Tot i així es pot perdonar amb tot el treball posterior. Uns actors joves que emocionen i ens il.lustra i ret homenatge a les persones que varen protagonitzar un moment de la nostra història. Un planter d’actors i d’actrius que dominen el musical […]

S’ha de dir que vaig anar a veure l’obra sense saber exactament que anava a veure, i aquest cop és un d’aquells que et sorprèn molt gratament. Al escoltar que l’obra girava amb les cançons d’Eurovisión ja em vaig fer una idea d’una història una mica ‘petarda’. I sí, és una història un xic ‘petarda’ en la seva part més supèrflua. Comencem a riure en un primer moment. I és d’agrair poder riure en ganes amb el moment en que estem. Però a meitat de la funció, un canvi radidal a l’obra. 180º sense contemplacions, per tornar al final a un altre gir de 180º. S’ha de dir que totes les actrius estan genials. Totes, sense excepció tenen el seu […]

Un altre cop ens trobem al Teatre Nacional, amb l’estrena d’aquesta temporada (si no tenim en ment el Taxi … al TNC, una festa de presentació de temporada). Davant dos monstres de l’escena catalana com Josep María Pou i Lluís Homar, i acompanyats de David Selvas i Ramón Pujol, ens trobem amb un dels text més difícils que he vist fins el moment. Tot ben dirigits per Xavier Albertí. Encara que vaig anar una mica reticent per tot el que he escoltat referent a l’obra, i de que difícil era poder entendre la mateixa. En els primers minuts (davant el primer monòleg de Lluis Homar) vaig començar a relaxar-me i a gaudir-ne. S’ha de dir que l’obra és únicament de […]