Francesc Esteve i Tomàs

Atzucac amb dramatúrgia de Denise Duncan i direcció de Martí Torras Mayneris. Ens parla de si haguessis de dissenyar el teu propi funeral, què faries? Si poguessis triar com morir, com seria? Un noi decideix guionitzar el seu comiat en un vetllatori. Hi ha mort, sempre. I, no obstant això, ens angoixa. Hi ha morts plausibles i hi ha tsunamis i incendis i guerres. Sempre hi ha guerres. I mentrestant… Sí, ens angoixa pensar en l’únic que és segur a la vida: que totes morirem. La mort ha estat sempre un tema tabú. I parlar sobre la mort i sobre la planificació del propi funeral de forma anticipada, és un tema que no és fàcil parlar-ne. Però que us semblaria […]

Assisteixo a veure aquest tribut a la reina del soul Tina Turner. La creadora d’èxits com ‘Simply the Best’, ‘Private Dancer’ o ‘Proud Mary’. Ho fa amb música en directe i amb un ballarins com podriem veure en un concert seu. Justine Riddoch es posa en la pell, la perruca, els talons i la veu de Tina Turner en l’espectacle Totally Tina al Teatre Apolo. Un tribut a la reina del soul i del R&B en tota regla. Les noves generacions no han aconseguit arrabassar-li el seu títol de Reina del Rock. Sobre l’escenari era pura energia i els seus concerts, una explosió de dinamita. Ara els seus fans tenen l’oportunitat de veure-la de nou sobre els escenaris amb Typically […]

Aquests dies he anat al Teatre Goya a veure “El favor” una comèdia de Susanna Garachana que ens situa en el saló de la casa d’en Cesc. Ha quedat amb els seus millors amics per demanar-los un “petit” favor. Un text irònic, amb molta conya i que planteja, en una comèdia que podria semblar corrent, moltes reflexions sobre l’amistat. El dia que vaig assistir van fer un col·loqui, però per l’horari dels trens em va ser impossible quedar-me com faig altres vegades. Una comèdia sobre l’amistat i fins a quin punt demanar un favor et fa plantejar l’amistat, la família i la confiança amb el teu cercle més íntim. Hi ha una gran complicitat entre els quatre actors, i es […]

Bonobos és una comèdia irreverent i esbojarrada que en certa manera pretén fer-nos menys cecs, menys sords o menys silenciosos amb relació al món de la discapacitat. Potser aquesta és la força d’aquesta obra: la d’obrir-nos a la tolerància a través del riure! Tres amics, un cec, un sord i un mut, cansats de trobar relacions decideixen idear un pla per tenir cites sense indicar les seves limitacions. A partir d’aquesta premissa, tot el que pot venir són malentesos per poder riure una bona estona. Tres personatges discapacitats a escena, com he dit amb ganes de tenir una cita a cegues amb tres veïnes. Una speed dating o directament un First Dates per les situacions que es van produint. Hi […]

Aquest cop va ser al Teatret d’Esparreguera, on el Festival Lola va tancant tots aquests anys de programació. Psicosi 4.48 és, pot ser, el text més conegut de la dramaturga britànica Sarah Kane i el darrer que va escriure abans de la seva mort. Aquest monòleg dirigit pel director i dramaturg Albert Mestres i interpretat per Eva Ortega és un homenatge a Sarah Kane i a totes les persones per a qui l’única sortida possible és el suïcidi. No és la primera versió de «Psicosi a les 4.48«, memorable va ser la versió de Iván Morales que protagonitzava Anna Alarcon. Però aquest cop Eva Ortega va una nova versió molt diferent i també molt destructiva del seu personatge. Dona una […]