David Elfa Novoa

Es va acostant el final de temporada i, amb l’arribada del bon temps, els teatres es guarden els últims cartutxos amb noms de primera fila per tal d’atreure als espectadors. En aquest cas, el Condal ens presenta una comèdia lleugera amb l’atractiu de tenir a Gabino Diego al capdavant. Cal dir que aquesta no es conforma només amb una mera distracció gratuïta, ja que en tot moment hi és present un rerafons reflexiu. Així doncs, la història resulta atractiva i suggerent, desenvolupant el tema de quines són les amistats de veritat, però anant més enllà dels tòpics i no mostrant només la cara amable. En aquest sentit, es posa el tema en una situació límit per tal d’observar les diferents […]

Poques vegades podem gaudir d’un equip de més de 60 persones dalt de l’escenari del Tívoli, cosa que ni tan sols fem amb els grans musicals que acostumen a veure en aquest teatre. La fura dels baus ho ha fet possible al portar-nos, per segon cop a la nostra ciutat, aquest muntatge que ha voltat per tot el món amb gran èxit. Es tracta d’una òpera de poc més d’una hora de durada que s’allunya del classicisme escènic i que incorpora una posada en escena moderna bebent dels elements característics de la companyia, cosa que fa apropar el gènere a un tipus de públic que possiblement no hi està acostumat. Realment, es noten les ganes d’explorar l’òpera i d’oferir una […]

Un dels espectacles revelació de la cartellera madrilenya arriba a casa nostra en la seva producció original, comptant en aquesta ocasió amb un nou repartiment autòcton i amb petites picades d’ullet a Catalunya. Sens dubte, es tracta d’un espectacle lleuger i fàcil de digerir que aconsegueix el seu propòsit, el d’entretenir i captivar al públic a través de la comèdia romàntica. L’obra juga bé les cartes a l’hora de presentar els sis personatges, aportant dinamisme i frescor a l’espectacle. Així, les diferents històries interconnectades es van entrellaçant amb harmonia, despertant l’atenció del públic amb un estil modern i proper, tot aconseguint crear una atmosfera pròpia durant gran part de la funció. D’altra banda, el repartiment resulta en general força encertat, […]

Torna a la nostra cartellera un clàssic de la dramatúrgia nordamericana i ho fa de la mà d’un dels rostres habituals del cinema espanyol actual, l’Eduard Fernández. En aquest sentit, el reclam és més que suficient per atreure a molts espectadors al teatre i el resultat resulta satisfactori en termes generals. Així, el magnífic text d’Arthur Miller sobre l’immigració il·legal als anys 50 es fusiona amb una història sobre l’obsessió i la venjança que produeix l’amor insà. Un text que té la capacitat de traslladar-nos a aquella època, creant una atmosfera realista a través d’uns personatges ben definits i d’una història ben armada. La posada en escena de Lavaudant aconsegueix transmetre la força i els sentiments evocats pel text, tot […]

Aquests dies tenim l’ocasió de veure l’obra postuma d’Eugene O’Neill a la nostra ciutat, un dels dramaturgs nord-americans més lloats i premiats de la primera meitat del segle passat, el qual es va caracteritzar per impregnar la seva obra d’un realisme dramàtic. En aquesta ocasió, ens arriba a la nostra cartellera la que és considerada la seva obra mestra, en la qual ens relata un drama familiar en el que els seus integrants reviuran els seus propis dimonis adormits, sent testimonis de com aquests s’enfronten a cada membre. Sens dubte, es tracta d’un treball magnífic de creació de personatges i d’evocació de sentiments, però en el muntatge que se’ns presenta alguna cosa no acaba de funcionar del tot. Per una […]