David Elfa Novoa

El Teatre Borràs ha estat un espai d’èxit per a moltes comèdies teatrals, les quals han estat en cartell un bon grapat de mesos. L’última és Sota teràpia, la qual ha funcionat molt bé durant mesos, tot repetint l’esquema de les anteriors. No obstant això, el text pretén anar més enllà de la simple comèdia, amagant un rerafons social que no desvetllaré pels que encara no l’han vist. Tot i això, l’obra segueix el mateix esquema que les seves predecessores i es troba faltar risc en ella, optant per seguir la mateixa fòrmula fins al final i provocant en l’espectador una sensació de deja vu. En aquest sentit, l’obra funciona i compleix amb el seu comès, però li manca personalitat […]

Torna a la cartellera teatral barcelonina l’autor francés de moda i, en aquesta ocasió, ho fa abordant la figura matriarcal. Sens dubte, el punt de partida de l’obra és realment suggerent, el qual dona per escriure un gran material d’introspecció de personatges i per plantejar una història altament interessant. Malgrat això, Zeller es queda a mig camí i se’n va cap a la deriva a l’hora d’aprofundir en el món intern de la protagonista, resultant tot massa caòtic, no només de la pretesa navegació per les entranyes del personatge, sinó a nivell narratiu, el qual confon a l’espectador i l’allunya del món introspectiu que es pretén mostrar. Tot i això, Andrés Lima aconsegueix evocar les sensacions i emocions que viu […]

El títol d’aquesta obra pot portar a més d’una persona a no anar-la a veure, espantats per la possible espesor del seu text i per la por a que aquesta es faci feixuga. Realment, això no és així, ja que l’autor dota de comicitat a la història i aconsegueix fer digerible el contingut del text, sense cansar a l’espectador. Tot i això, el to de l’obra resulta massa forçat en alguns moments i la sobreactuació esdevé un inconvenient, la qual cosa és una llàstima perquè durant la major part de l’espectacle les actuacions resulten molt correctes, destacant un sublim Mario Gas. D’aquesta manera, la part de comèdia d’embolics resulta massa forçada en comparació amb la resta de l’espectacle, esdevenint irregular […]

L’Almeria teatre obre temporada i ho fa de forma potent amb un text de Josep Maria Benet i Jornet. Es tracta d’una peça que parteix d’una idea brillant, la qual proposa com una realitat totalment objectiva pot arribar a ser percebuda de manera antagònica des de dues percepcions diferents, sense que nosaltres com a espectadors siguem capaços de distingir l’autèntica. Així, podem observar els motius que poden portar als dos personatges a tenir la seva particular visió dels fets, i de la qual indefugiblement un dels dos està equivocat, fent-nos transitar entre ambdues percepcions al llarg de l’obra per intentar aclarir qui és capaç dels dos de discernir la realitat davant d’un fet fatídic com el que pressumptament ha passat. […]

La multifacètica Antonia San Juan torna a la ciutat comtal amb nou espectacle i ho fa amb el suport incondicional del seu ampli grup de seguidors. De fet, aquest no decebrà en absolut als seus fans i, fins i tot, sorprendrà i arrossegarà a d’altres que no ho són tant. Així, ens trobem amb una obra que desprèn al cent per cent l’estil genuí de l’actriu, la qual exhibeix diferents registres anant molt més enllà de la comèdia. De fet, els diferents textos de l’obra mostren a una San Juan crítica i transgressora, que no té por de dir les coses com són i a on no s’escapa ni ella mateixa de la crítica. L’actriu ho dóna tot en escena […]