David Elfa Novoa

Aquesta versió lliure de l’òpera de Mozart de la companyia Dei Furbi és un exemple de creativitat teatral que aconsegueix traslladar a escena un espectacle fresc, original i nou a partir del respecte absolut i l’estima envers l’obra en que es basa. Així doncs, ens trobem davant d’uns actors que s’entreguen al màxim i aconsegueixen suplir tots els instruments musicals a través de les seves veus, sense que aquests es trobin a faltar i dotant l’espectacle de personalitat pròpia. D’altra banda, la comicitat ben trobada i la proposta escènica sorprenen l’espectador submergint-lo en una proposta que ja coneix, però que la viu com si fos el primer dia.

No hi ha dubtes que el 600 és una de les grans icones del segle passat al nostre país i, agradi o no, ha format part tant d’una immensa part de la població com de la vida social i històrica del país. És evident que evocar a aquestes alçades aquest cotxe ens porta cap a la nostàlgia i això és aprofitat de forma intel·ligent per l’autor. Així, a partir d’aquesta nostàlgia i de la utilització de flashbacks, els personatges de l’obra són capaços d’encarar un present que estava encallat pel passat, tenint un 600 metafòric i alhora real que representa indubtablement el passat, però que alhora hi és en el present i d’alguna manera també formarà part del futur. L’obra […]

Joan Pera torna a la que ha estat casa seva durant molt de temps, lloc a on, entre molts d’altres, ha tingut tants èxits com per arrossegar i fidelitzar a molts espectadors que l’han seguit durant part de tots els anys que porta sobre els escenaris. En aquesta ocasió, novament encarna a un tipus de personatge que se’l fa seu, tornant a mostrar una barreja d’aquell personatge que s’ha anat creant al voltant de l’actor al llarg de la seva trajectòria i un de nou que és el que ens ocupa. En aquest sentit, no hi ha dubte que l’espectador trobarà allò que espera i l’actor no decebrà als seus seguidors. Malgrat que el títol pugui recordar a pel·lícules vistes […]

Fa un parell d’anys es va estrenar a Broadway la segona part del clàssic d’Ibsen, Casa de nines. Es tracta d’una continuació de la mateixa història escrita per un altre autor més d’un segle més tard, la qual es situa 20 anys després dels fet succeïts en la primera. Tot i això, no és necessari haver-la vist o llegit per poder veure aquesta nova aproximació al personatge de Nora, ja que es pot seguir perfectament al plantejar una nova trama i verbalitzar d’entrada els fets que cal saber. Així, el treball de Lucas Hnath és molt meritori, ja que aconsegeix crear una història potent, tot aconseguint recuperar l’essència i la grandiositat de la seva protagonista. A més, l’autor recupera el […]

Els anys 90 van sacsejar la Comunitat Valenciana a nivell polític i social d’una forma contundent. Potser, el primer trigaria uns anys més a fer-se del tot evident, amb judicis que encara arriben fins als nostres dies, però a nivell social, els successos van calar molt fons amb fets tràgics que es van utilitzar per part d’alguns mitjans de comunicació com autèntica mercaderia de la premsa sensacionalista més cruel, inhumana i salvatge que va ser recolzada per una gran audiència. D’alguna forma, això també va marcar la nostra manera de consumir televisió (o de programar-la), tot i que es podria extrapolar també a altres factors que han anat evolucionant a la seva manera fins al nostre present. Així, l’obra ens […]