David Elfa Novoa

Sondheim torna a la cartellera teatral barcelonina i ho fa sense que encara els amants del gènere haguem oblidat aquell majestuós «A little night music» («Música per a una nit d’estiu») que ens va portar fa més d’una dècada el Mario Gas i que estava protagonitzat pel Constantino Romero i la Vicky Peña. Com oblidar aquell magnífic «Send in the clowns» («Que baixi el teló») sobre un escenari! En aquesta ocasió, el Teatre Lliure és qui ens porta un altre dels musicals del compositor, gaudint-lo ara d’una forma més intimista i tenit com a principal aliat la proximitat que ofereix l’Espai Lliure. Aquest «Marry me a little» compta amb dues grans veus que aconsegueixen moments realment memorables i que arriben […]

Cristina Clemente ens porta una encertada radiografia de la situació política actual a través d’una clara i entenedora metàfora del nucli familiar. Realment, aquest experiment li ha sortit rodó a la dramaturga, ja que aconsegueix traslladar de forma simple i efectiva les premises bàsiques de la nostra política alhora que permet a l’espectador identificar-les d’una forma molt original i divertida. D’altra banda, Jordi Casanovas atorga a l’obra ritme i una bona direcció d’actors, oferint-nos a més una visió a dues bandes del menjador sencer d’aquesta familia tan peculiar. De fet, aquesta visió confereix a l’espectador la posició de voyeaur mentre veu l’acció des de fora de l’escena, però amb l’interés de saber el que succeeix a dins. Però, «Consell familiar» […]

La sala de Sants torna a encertar de ple amb una obra que, a partir dels telèfons mòbils, ens porta a reflexionar sobre quin és el control que exercim realment sobre nosaltres mateixos i, més específicament, sobre quin és el paper que juguen les noves tecnologies en aquest control. Cal dir que sovint a la nostra societat escoltem frases com «la tecnologia controla la nostra vida», però fins a quin punt pot ser certa aquesta afirmació popular? L’autor d’»Ego» s’endinsa dins d’aquest tema fent-nos veure que el control tecnològic sobre nosaltres mateixos (o a través d’ell) és molt més gran del que ens podem pensar i, per altra banda, ens demostra que el mòbil és molt més que un simple […]

Per ser franc, haig de confessar que quan vaig sentir parlar d’aquesta obra, no les tenia totes amb mi. Realment, tenia els meus dubtes respecte a aquesta barreja del segle d’or espanyol amb l’actualitat, tot amanit amb cançons i versos. D’alguna forma, pensava que d’aquesta curiosa barreja podia sortir una obra casposa, tot i que els comentaris que anava escoltant d’ella anaven en una altra direcció. Per tant, vaig decidir anar a veure l’obra per tal d’opinar amb coneixement de causa, deixant enrere els meus prejudicis. I, francament, haig de dir que no podia estar més equivocat, ja que la companyia Ron Lalá ha creat un espectacle de gran qualitat, carregat d’originalitat i, sobretot, amb un tret que no és […]

Encara que sembli mentida, aquesta producció, que ja porta dos anys girant pel país, es tracta del primer muntatge de «Sonrisas y lágrimas» que puja sobre els escenaris del territori espanyol. Aquest fet és sorprenent, ja que la pel·lícula protagonitzada per Julie Andrews i realitzada de forma posterior a la seva estrena a Broadway va esdevenir un dels majors èxits cinematogràfics de tota la història i, segurament, es va convertir en el musical més conegut al nostre país. Com no podia ser d’una altra manera, l’espectacle que ens presenten al Tívoli es troba fidelment basat en el muntatge original de Broadway, en el qual es va inspirar la pel·lícula, permetent així al públic reviure la màgia que desprèn el muntatge, […]