Cristina Clemente ens porta una encertada radiografia de la situació política actual a través d’una clara i entenedora metàfora del nucli familiar. Realment, aquest experiment li ha sortit rodó a la dramaturga, ja que aconsegueix traslladar de forma simple i efectiva les premises bàsiques de la nostra política alhora que permet a l’espectador identificar-les d’una forma molt original i divertida.
D’altra banda, Jordi Casanovas atorga a l’obra ritme i una bona direcció d’actors, oferint-nos a més una visió a dues bandes del menjador sencer d’aquesta familia tan peculiar. De fet, aquesta visió confereix a l’espectador la posició de voyeaur mentre veu l’acció des de fora de l’escena, però amb l’interés de saber el que succeeix a dins. Però, «Consell familiar» té encara més virtuts com és el cas dels actors que representen l’obra, els quals transmeten amb naturalitat el missatge daquesta, fent riure a l’espectador a partir de la situació i no pas per altres mecanismes actorals que poden resultar més artificials.
Així doncs, ens trobem davant d’una comèdia intel·ligent, a on si es fa un consell del públic, segurament, aquesta guanyarà per majoria absoluta. Sens dubte, es tracta d’una aposta que arriba a diferents tipus de públics i que aconsegueix que tots ells puguin sortir contents de la sala.