Sondheim torna a la cartellera teatral barcelonina i ho fa sense que encara els amants del gènere haguem oblidat aquell majestuós «A little night music» («Música per a una nit d’estiu») que ens va portar fa més d’una dècada el Mario Gas i que estava protagonitzat pel Constantino Romero i la Vicky Peña. Com oblidar aquell magnífic «Send in the clowns» («Que baixi el teló») sobre un escenari! En aquesta ocasió, el Teatre Lliure és qui ens porta un altre dels musicals del compositor, gaudint-lo ara d’una forma més intimista i tenit com a principal aliat la proximitat que ofereix l’Espai Lliure.
Aquest «Marry me a little» compta amb dues grans veus que aconsegueixen moments realment memorables i que arriben a emocionar l’espectador quan sonen plegades. Per contra, malgrat ser excel·lents tant les veus com la música de piano, així com la sonoritat de la sala, hi ha moments en que el volum de l’instrument musical és massa alt en comparació al de les veus, fet que ocasiona que aquestes no acabin d’empastar del tot bé. Això dificulta en algun moment que es pugui gaudir al cent per cent de la proposta (o, com a mínim, en la funció a la qual jo vaig assistir). Tot i això, és tracta d’un bon musical, realitzat amb molta cura i professionalitat, tot aconseguint una bona factura dotada d’elegància i sobrietat. En aquesta línea, l’obra crea una atmosfera adequada gràcies, en part també, a una una cuidada i minimalista escenografia i a una bona il·luminació. Sens dubte, malgrat algunes imperfeccions que podem trobar, com pot ser l’encadenat d’escenes o una millor definició de la història, val la pena apropar-se al Lliure per gaudir d’aquest petit homenatge musical als solters i a la seva solitud.
Tant de bo, el Lliure ens continui portant propostes de teatre musical com aquesta en futures temporades.