David Elfa Novoa

L’amor i el desamor són dues constants al llarg de tota la vida i, com no, també ho són en el teatre i en moltes de les altres disciplines artístiques. En aquesta ocasió, Kamikaze producciones, ens porta una obra sobre l’amor ferit i l’amor esvaït, els quals es van donant mentre es produeix una batalla dialèctica, interna i externa provocada per la mateixa situació. Així, Pascal Rambert ens presenta un text intens i molt dur des del seu inici, en el que el to es manté al màxim durant les dues hores que dura la funció. Un exercici físic i verbal que no deixa respirar als seus actors des de que surten a escena cridant fins que s’apaguen els llums. […]

La filosofía y la política son dos de las grandes herencias de la Antigua Grecia a partir de las cuales nació la democracia, un sistema que ha resultado muy útil para la convivencia social, pero que desde el principio ha presentado sus imperfecciones. De hecho, en la actualidad, por un lado parece que la sociedad no haya aprendido de los errores cometidos a lo largo de la historia y, por la otra, algunas personas se aprovechan de estas fisuras para ampararse en el propio concepto de democracia y conseguir así más poder, defendiéndose en su marco teórico como si de un escudo se tratara para sacar provecho. En este sentido, Mario Gas y Alberto Iglesias firman un texto que nos […]

La Compagnie Adrien M / Claire B ens ofereix un d’aquells espectacles que impacten a la retina de l’espectador, el qual presencia diversos poemes visuals i jocs de moviments en els quals es fusiona la virtualitat amb la realitat. Així, ens trobem amb un escenari despullat que s’anirà omplint del tot gràcies a la tecnologia digital, la qual impactarà principalment sobre tot el terra de l’escenari i en la paret del fons, creant una sensació de dimensionalitat que es reforçarà encara més gràcies a una altra pantalla darrera del mateix fons. En aquest sentit, il·luminació i virtualitat es fusionen per crear una il·lusió òptica en la qual creix del res un món nou que en veritat no existeix, però que […]

L’exitosa producció dirigida per Julio Manrique que es va veure l’any passat al Teatre Romea dins del Festival Grec ha tornat a la cartellera fent les delícies dels que la van gaudir en el seu moment i dels que se la van perdre duent-se les mans al cap, com un servidor. Es tracta d’una obra amb una posada en escena brillant, la qual té un ritme picat gràcies al dinamisme aportat des de la direcció i també a l’enginy de Patrick Marber, que utilitza el recurs de simultaniejar escenes de forma satisfactòria. De fet, el ritme i l’execució de la primera part recorda al d’un vodevil, malgrat estar molt lluny conceptualment d’aquest gènere, però sí que les entrades i sortides […]

Sol Picó ha aconseguit penjar el cartell d’entrades exhaurides del seu nou espectacle en les tres funcions que ha realitzat al Grec. En aquest sentit, es pot dir que la ballarina nascuda a Alcoi té poder de convocatòria entre el públic barceloní i, sens dubte, aixeca expectació cada cop que presenta les seves propostes. En aquesta ocasió, la també directora de l’espectacle posa l’atenció sobre les dones i les vivències que aquestes tenen en el si de les diferents cultures d’arreu del món, les quals estan tan allunyades entre si en els seus enfocaments com properes en essència. La posada en escena de l’espectacle va més enllà de la coreografia i té un dels seus pilars en la mateixa escenografia. […]