Sol Picó ha aconseguit penjar el cartell d’entrades exhaurides del seu nou espectacle en les tres funcions que ha realitzat al Grec. En aquest sentit, es pot dir que la ballarina nascuda a Alcoi té poder de convocatòria entre el públic barceloní i, sens dubte, aixeca expectació cada cop que presenta les seves propostes. En aquesta ocasió, la també directora de l’espectacle posa l’atenció sobre les dones i les vivències que aquestes tenen en el si de les diferents cultures d’arreu del món, les quals estan tan allunyades entre si en els seus enfocaments com properes en essència.
La posada en escena de l’espectacle va més enllà de la coreografia i té un dels seus pilars en la mateixa escenografia. Així doncs, l’acció es situa en un campament al desert i, inevitablement, la sorra es converteix en un element important amb el que han de conviure les pròpies ballarines. Es tracta d’una posada en escena atractiva i funcional, que té el seu propi significat dins de l’espectacle. A més, aquest compta amb música en directe, fet que s’agraeix en aquest tipus de propostes, la qual beu del sud i encaixa perfectament amb allò que es representa.
La part coreogràfica i interpretativa té aportacions força interessants i visualment creatives, com és un número en el que es balla zapateado amb sabatilles de dansa clàssica, picant amb les puntetes i enmig de la sorra. En aquest sentit, l’espectacle es caracteritza per la integració, la qual va des dels diferents elements culturals proporcionats per les ballarines fins al mateix ball. Així, anirem descobrint com viuen, que senten i com són vistes aquestes dones en la societat actual, presenciant des d’una lapidació impactant fins al paper de titella que té la dona en la societat japonesa. En aquest sentit, es tracta d’un espectacle visualment potent i amb grans idees, en el que tot i hi haver moments que es podrien haver agilitzat o escurçat, mostra com Sol Picó ha fet una molt bona feina.