El 17 de desembre s’estrena El Público de Federico García Lorca dirigit per Àlex Rigola a la Sala Gran del TNC. Una coproducció amb el Teatro de la Abadía que ja s’ha estrenat amb èxit a Madrid.
Àlex Rigola ha transformat la Sala Gran del Teatre Nacional en la ment de García Lorca en una ambiciosa posada en escena d’El Público. El director vol que els espectadors es deixin endur pels sentits perquè és una obra «per somniar i perdre’s». I és que aquesta és l’obra menys popular de Lorca. Allunyada dels drames rurals com Bodas de Sangre o La Casa de Bernarda Alba, convida a entrar en els somnis i contradiccions de l’autor, que utilitza elements surrealistes per parlar de la creació artística, el públic i també de desitjos reprimits, llibertat eròtica i honestedat.
Federico García Lorca escriu El Público el 1930. En aquell moment està immers en una doble crisi artística i afectiva. Amb l’estrena de l’obra Mariana Pineda al Teatre Goya el 1927, l’autor es troba amb el seu primer gran èxit, però també amb les crítiques del seu entorn més proper, que l’acusen de fer teatre per les masses, teatre popular per acontentar burgesos. Això se suma a la seva ruptura sentimental amb Emilio Aladrén, que el deixa per casar-se amb una dona, i el seu distanciament de Dalí, que havia conegut Gala. Una crisi que el porta a marxar a Cuba durant uns mesos i que marca un canvi de rumb en la seva escriptura teatral. És allà on escriu una obra que quedarà enterrada durant anys, donat que ell mateix la considera «irrepresentable» per l’època donat el seu llenguatge i l’alt voltatge sexual.
El protagonista no és altre que un director d’escena que deixa de fer “teatro al aire libre” per agradar al públic per fer un “teatro bajo la arena”, explica el director del TNC, Xavier Albertí. Un protagonista ple de contradiccions interpretat per Pep Tosar, que alhora es divideix en tres homes que afronten de manera diferent la seva homosexualitat: un l’accepta, l’altre mostra la part més femenina i l’altre s’hi resisteix. L’acompanyen Pau Roca, Nao Albet, Irene Escolar i fins a un total de 14 actors que durant el muntatge van representant les passions plenes d’energia del personatge.
Aquest cop, però, una de les grans protagonistes és l’escenografia de Max Glaenzel. Només entrar el públic veurà que la Sala Gran del Teatre Nacional s’ha empetitit per acostar l’escenari al públic i que s’ha recobert tota d’uns serrells brillants que fan l’efecte d’introduir l’espectador dins dels somnis i malsons de l’autor. L’escenari, ple de sorra, imita la terra i fa referència a l’espai teatral «bajo la arena» del que parlava Lorca en la seva cerca d’un teatre profund, autèntic i honest.
Trobareu més informació, horaris i preus aquí:
