Clara Segura i Julio Manrique tornen a protagonitzar Incendis de Wajdi Mouawad. L’obra s’endinsa a través dels dos germans protagonistes a la guerra del Líban i la cerca de la identitat a través de les diverses generacions de la família. A partir del 17 de juny a la Biblioteca de Catalunya.
«Amb Incendis tens la sensació d’estar fent alguna cosa més que teatre. En traspassa els límits i passa a ser una cosa de la comunitat, de la societat», diu el seu director, Oriol Broggi. «Té alguna cosa de ritual», està convençut Julio Manrique. «Invoca un silenci ple de coses, una màgia intangible». I aquest és el repte, diu Clara Segura, recuperar aquesta relació especial amb el públic, «la catarsi col·lectiva» que ja va fer-los tornar una segona temporada al Romea i fer una gira per més de 30 localitats catalanes.
Incendis es va estrenar al Teatre Romea el febrer de 2012. L’equip tenia dubtes de com sortiria, si no era un vaixell que els quedava massa gros… A més, tenien poc temps. Si un dilluns aterraven al Romea per fer el primer passi tècnic, dimarts el director refeia tot l’escenari per aixecar-lo 20 centímetres i el dimecres es feia la primera i única prèvia amb públic. Manrique reconeix que ho vivien amb ansietat. No sabien què passaria però, en acabar la funció, ja amb els llums apagats, es van trobar amb un silenci sepulcral. De cop, gairebé com si estiguessin coordinats, el públic es va posar dempeus per oferir uns aplaudiments forts, sincers, a plaer. «Només per aquest moment, ja val la pena tornar a fer Incendis«, diu Broggi orgullós, «va ser màgic».
Què hi passava damunt l’escenari? Què té el text de Mouawad que deixava els espectadors destrossats i plorant pels passadissos del Romea? És igual de vigent que fa tres anys? «Per desgràcia Incendis parla de la nostra actualitat. Aquest ha estat l’any de la guerra a Síria, l’atemptat a Charlie Hebdo, d’Estat Islàmic…», recorda Manrique. «Té dimensions de clàssic i ho serà», afirma convençut l’actor Xavier Ruano. «És d’aquelles obres que al cap d’uns anys t’aporta coses noves. No te l’acabes mai». Per Segura si una cosa té l’obra, però, és que rellegeix la història de la guerra del Líban des dels dos bàndols, no n’amaga cap. «Això és el que li ha mancat al nostre país. S’ha volgut passar pàgina sense haver-la llegit tota, amb una falsa transició». Però encara hi havia un altre factor: les interpretacions. «Mai havia vist uns actors tan forts a escena, ho donen absolutament tot», diu Broggi. Manrique ho atribueix a la poètica i la grandesa del text: «Amb Incendis cada funció és com la final de la Champions, hi ha una gran responsabilitat».
NOVA VIDA A LA BIBLIOTECA
En una visita de Mouawad a Barcelona, la companyia va aconseguir trobar-se amb l’autor durant uns 45 minuts (a través del seu equip, arribar a ell directament és difícil perquè «és una estrella», diuen). Van prendre una cervesa al bar de la Biblioteca i va quedar meravellat de l’espai, on creia que l’obra s’hi adaptaria molt bé. Aleshores el muntatge era al Romea, però ara que volien tornar-la a fer, l’equip ha vist l’oportunitat de donar-li una altra vida canviant l’escenari alçat del teatre per la Biblioteca, on la sorra conviu amb la pedra i el canvi de distribució obliga a donar-li uns altres moviments. A més, la distància que tenen amb ara l’obra, creu Manrique, els dóna l’oportunitat de veure més clarament què és el que li cal a la història, i no centrar-se tant en el propi personatge.
Text: Mercè Rubià / Fotografia: La Perla 29
