Per Alba Cuena / @herronita93
Mercè Vila Godoy dirigeix la nova posada en escena de Muda, un text de Pablo Messiez que arriba per primer cop a Barcelona.
L’Anna es muda. Arriba a un edifici nou i escolta les histories del porter i la veïna, dos personatges que, còmodes pel seu silenci, la visiten i li confessen el que els trenca. Sota aquest argument aparentment senzill s’hi amaga la poètica de Pablo Messiez (La piedra oscura, El temps que estiguem junts), creador argentí assentat a Madrid. 10 anys després de la seva estrena, Muda arriba a Barcelona en una nova producció, aquest cop en català. Nous actors, nou idioma (amb traducció de Marc Artigau) i la mirada d’una directora de llarga trajectòria: Mercè Vila Godoy (L’any que ve serà millor, Somni).
L’actriu Glòria Sirvent (If, l’últim desig) dóna vida a l’Anna i té la difícil tasca de comunicar-se sense parlar. “Estar callada diu molt”, destaca. “Quan tu veus una persona que no parla, no diu res, no es comunica, tu et fas la teva pel·lícula, què li passarà?”. Al seu costat hi ha la Maria Lanau (Germanes), que interpreta el personatge oposat: “La Flor és una d’aquelles persones que per la soledat s’ha fet un decorat d’ella mateixa”, explica l’actriu.» És una persona extrovertida però també que no suporta estar sola.” Completa el triangle en Jordi Rico (Lehman Trilogy), que interpreta al porter de l’edifici. “Són personatges que tenen una necessitat brutal d’explicar el que els hi passa”, conclou Vila.
La directora destaca la generositat del dramaturg, qui li ha donat absoluta llibertat per oferir la seva pròpia visió de l’obra. Aquesta estarà present en tota la posada en escena, des de les transicions fins a la música –creada en exclusiva per Dani Nel·lo–, passant pels localismes barcelonins – l’obra original passa a Buenos Aires- o l’espai– “el pis és un quart personatge”-. Al final però, Vila destaca que “tot es fa al servei de la història” que, a cavall entre el drama i la comèdia, tracta la solitud. És per això que opta per mostrar la intimitat dels tres personatges. “Tal i com està escrita l’obra, tot se centra i passa al pis de l’Anna, i jo el que estic fent com a proposta és que vull veure els tres espais. M’agrada que puguem ser partícips de com els personatges interactuen amb ella però també de què passa quan surten d’aquesta casa, com estan ells realment”, explica. “És una obra on l’espectador pot ser molt voyeur”.
Una oportunitat “catalano-andorrana”
Que Muda sigui una realitat no ha estat gens fàcil. “Per un projecte que surt a la llum, jo n’he deixat quatre al calaix”, admet Vila. “Se sumen dues coses: una ser dona i una altra que el teatre no està en el seu millor moment. Quan vaig començar a viure del teatre, les partides que hi havia per cada projecte no tenien res a veure amb les que hi ha ara.”
En aquesta ocasió, han estat clau els dos coproductors de l’espectacle: El Festival Grec i L’Escena Nacional d’Andorra. La coproducció els permet fer una residencia artística a la Fabra i Coats i estrenar a dos llocs diferents: a Andorra el 26 de juny i al Teatre Akadèmia el 4 de juliol. “Han apostat per un projecte pel seu contingut i penso que fan una feina com a gestors culturals meravellosa”, agreix Vila. Això, però, comporta una pressió molt forta: “Et sents més en el punt de mira, t’han donat una oportunitat però ha de sortir bé per poder tenir-ne una altra.” La creadora reivindica així el seu dret a exercir el teatre com a ofici: “Jo vull viure, no mal viure del teatre. Després de fer-ho durant 15 anys et sents amb tot el dret, sobretot perquè tens coses a dir i aquest és el teu mitjà de comunicació”, manifesta.
