Us imagineu una òpera on només calgui que algú pitgi enter per tal que funcioni tota sola durant una hora, com un gran autòmat? Això és el que ha ideat l’enginyer i escenògraf Ronald Olbeter a El somni de Gulliver, una versió operística mecanitzada d’Els viatges de Gulliver que arriba al Teatre Nacional de Catalunya del 9 al 22 de febrer dirigida a infants a partir de 10 anys i al públic adult.
L’enginyer naval, violinista i escenògraf alemany Roland Olbeter és un dels creadors més destacats del teatre d’objectes contemporani. Fa 30 anys que es va instal·lar a Barcelona i, des d’aleshores, ha treballat amb artistes com el cineasta Bigas Luna, l’escultor Jaume Plensa, l’arquitecte Enric Miralles o el dissenyador Javier Mariscal. A més, ha col·laborat habitualment amb La Fura dels Baus i Marcelí Antúnez, per qui ha dissenyat sorprenents instal·lacions sonores i mecàniques. Ara fa un pas més enllà i presenta una experiència insòlita amb marionetes robotitzades, audiovisuals i música que endinsa al públic a la història de Gulliver.
Aquesta és, assegura Olbeter, una creació «arriscada i difícil de fer» perquè Els viatges de Gulliver és «una obra molt vinculada als sentiments extrems«. El repte era, doncs, «veure si aquests pistons industrials, uns mecanismes provinents del món de la indústria, són capaços de transmetre emocions». I és que Olbeter, a més, no ha optat pas per peces provinents del món de l’escenografia, sinó que ha extret tots els mecanismes d’una empresa alemanya que es dedica a les solucions d’automatització a través de la tecnologia pneumàtica i electrònica. «Volia convertir productes que s’utilitzen per automatitzar, perquè tot funcioni més ràpid i amb menys gent, en emocions».
Treballar la frontera entre la cultura i la tecnologia, explica, sempre ha estat una de les seves passions. En aquest cas, ha creat una òpera mecànica que funciona com un gran autòmat, similar als que hi ha al Tibidabo. A partir d’un sol comandament, es posen en funcionament més de 60 motors i 250 pistons neumàtics que donen vida a 45 marionetes i robots.
Les marionetes, unides a la música i els audiovisuals, expliquen els viatges de Gulliver, una sàtira sobre la naturalesa humana plena de crítica social que l’irlandès Jonathan Swift va escriure el 1726. Roland Olbeter ha adaptat la història, en cap cas dirigida a infants, per donar-li una doble lectura. «La nostra proposta té unes capes de lectura dirigides especialment al públic adult i altres al públic infantil. Aquesta duplicitat no vol dir, en cap cas, però, que es traeixi l’esperit de l’obra. Encara que Swift es dirigia a un públic culte i capaç de captar tots els matisos de la seva sàtira, la història es va encarregar de relacionar les peripècies del cavaller Lemuel Gulliver amb el món dels nens».
«Mantenim el viatge surrealista surrealista de Gulliver a Lil·liput, però a més de l’esperit aventurer -ell marxava de viatge perquè s’avorria de la seva família-, li hem donat una intenció». Olbeter proposa un Gulliver científic que s’està fent gran i s’adona que no ha aconseguit res del que volia a la vida. «Aquesta frustració és la que el porta a viatjar en una nau -rèplica d’un caiac que em vaig comprar amb 16 anys-, per viatjar per l’univers i trobar el que a la Terra no ha pogut trobar».
En aquest viatge visita quatre planetes, cadascun dels quals li proporciona una reflexió diferent sobre la tecnologia, els sentiments i les sensacions, la immortalitat i la saviesa. «D’aquesta manera s’adona que les preguntes que s’ha fet a la Terra, allà no li serveixen de res; són ridícules».
El baríton Joan Martín-Royo posa la veu a Gulliver. L’acompanyen, entre altres, el tenor Antoni Comas, la mezzosoprano Clàudia Schneider i el baix baríton Carlos Fesser, a més d’un cor infantil que interpreten els Nanobots. La composició musical ha anat a càrrec d’Elena Kats-Chernin.
Després del seu pas per Barcelona, El somni de Gulliver farà estada al Festival d’Òpera de Munich, i s’està negociant una gira per la Xina.
Text: Mercè Rubià
