La realitat sacsejarà la temporada 17/18 del Lliure, marcada pels refugiats, l’exclusió i la convivència

Ivan F Mula

Aquest dissabte el Teatre Lliure celebrarà els 40 anys amb una revetlla a la plaça Margarida Xirgu amb La Salseta del Poble Sec. Abans, però, ja ha presentat la nova temporada 2017-2018 amb una trentena de propostes on hi destaquen noms com Carol López, Emma Vilarasau, Calixto Bieito, Vicky Peña, John Cassavetes i Cesc Gelabert.

«En el mapa d’aquesta temporada agafa relleu i s’imposa sobretot una evidència: l’obstinació de la realitat per ficar-se dins de l’art i els teatres. En un moment de virtualitat potser encara no extrema però sí obsessiva, el fets reals, la vida, s’han entossudit a entrat de dret als escenaris per sacsejar-nos, acompanyar-nos i quedar-s’hi per sempre», deia el director del Teatre Lliure, Lluís Pasqual, només començar la presentació de la nova temporada. És per això que els espectacles de la temporada 2017-2018 tenen com a eixos centrals els refugiats i l’emigració, l’exclusió i la convivència.

Obriran la temporada un Shakespeare, Nit de Reis (o el que vulguis), dirigit per Pau Carrió i interpretat per la Kompanyia del Lliure, i El metge de Lampedusa, basat en l’autobiografia de Pietro Bartolo Llàgrimes de sal, que relata una vida dedicada a l’atenció als exiliats que, des de les costes africanes, naveguen fins a l’illa. El seguiran altres propostes sobre l’emigració com Històries d’Istanbul, de Yeşim Özsoy, on dotze personatges, en un seguit d’històries creuades, mostren la vida d’una ciutat que fa de frontissa entre continents i cultures. Lluís Pasqual dirigirà Medea i Bérénice, dues tragèdies protagonitzades per Emma Vilarasau que aborden qüestions com el desarrelament o el dilema entre el deure i l’amor. A més, per al públic familiar hi haurà propostes com Molsa, a partir de la novel·la homònima de David Cirici, que parla de la misèria i la desesperació de la guerra, i Brundibár, l’òpera de Hans Krása dirigida per Els Pirates Teatre, que vol ser un crit per a la pau.

La convivència i la família seran presents en obres com Obabakoak, que portarà a escena la novel·la de Bernardo Atxaga amb direcció de Calixto Bieito; El temps que estiguem junts, de Pablo Messiez, escrita arran d’un taller amb la Kompanyia del Lliure; Si mireu el vent d’on ve, de Nell Leyshon, protagonitzada per Emma Vilarasau (amb la tercera obra de la temporada) i Eduard Farelo; o El sistema solar, dirigida per Carol López i interpretada per Aina i Marc Clotet, Nausicaa Bonnín i Guillermo Toledo. Destaquen també dues propostes internacionals, Begin the beguine, de John Cassavetes, en una producció del CDN de Montpellier, i La tristeza de los ogros, de Fabrice Murgia, coproducció amb els Teatros del Canal i el Théâtre National de Bruxelles.

TEATRE CONTRA L’EXCLUSIÓ

Clàudia Cedó fa deu anys que encapçala el projecte Escenaris Especials a Banyoles, que fa possible que persones en risc d’exclusió social facin teatre. Ara aterren al Lliure amb Cinema, una proposta que anirà acompanyada per altres espectacles com Sis personatges, de Joan Yago, on diversos usuaris de la Fundació Arrels protagonitzaran una història sobre allò que coneixen bé: els qui viuen i dormen al carrer. Living with the lights explica en primera persona la història de Mark Lockyer, un actor de la Royal Shakespeare Company addicte a l’alcohol i malalt mental amb trastorn bipolar i Didier Ruiz, que els últims anys ha dirigit muntatges plens de sensibilitat protagonitzats per adolescents i gent gran, fa pujar ara el col·lectiu transsexual als escenaris amb Trans (més enllà).

CIRC, TEATRE DE GEST I PALLASSOS

Lluís Pasqual diu que no coneix gent més obstinada que els artistes del circ. Poc habituals dels escenaris barcelonins, el Lliure dóna protagonisme a les arts del circ amb 5 propostes ben diverses que van des del clown o el teatre gest a l’acrobàcia. Torna «un dels espectacles fetitxe del Lliure», Rhümia i s’hi suma un altre espectacle de pallassos, El somriure al peu de l’escala, de Henry Miller, protagonitzat per dos rhumeros, Joan Arqué i Jordi Martínez, a més de la multiinstrumentista alemanya Tanja Haupt. També es podrà veure un dels èxits de les últimes temporades, Be God Is d’Espai Dual, la companyia encapçalada per Oriol Pla, que ja ha seduït públic i crítica amb el seu espectacle de teatre, clown, música i humor. Les acrobàcies arribaran amb Extremités, de la companyia Cirque Inextremiste, que portarà una proposta plena d’humor on Rémi Lecocq, en cadira de rodes, farà piruetes impossibles amb uns taulons i bombones de butà; Daral Shaga, una òpera circense amb fragments de la vida a Melilla, Tijuana i Lampedusa; i Opus, de la companyia australiana Circa, on 14 acròbates acompanyats del Quartet Debussy s’endinsaran en un viatge a les profunditats de l’ànima.

La presència de la dansa serà més minsa. Cesc Gelabert interpretarà el seu solo Escrit en l’aire, amb textos de Valère Novarina, que va estrenar al Festival Grec passat, amb direcció del recentment desaparegut Moisès Maicas.

Escrito por
Artículos relacionados
'Un sublime error': retrato de una amistad

'Un sublime error': retrato de una amistad

Un sublime error es un espectáculo sobre la amistad, la felicidad y el duelo. Un proyecto artístico que dibuja sonrisas y nace de la confianza otorgada por treinta años de […]

Comentarios
Sé el primero en dejar tu comentario
¡Enlace copiado!