La productora teatral Sixto Paz va reunir aquest dijous molts mitjans de comunicació a la Bodega Gracian de l’Eixample per presentar-se en societat i proposar-nos “canviar les regles del joc”.
Aquesta empresa formada per 4 joves vol repensar el sector teatral des dels seus fonaments. Entenen el teatre com un art i com una activitat econòmica que ha de ser sostenible per si sola, i creuen que els espectadors, productores i companyies s’han de relacionar d’una manera més directa.
EL TEATRE COM A EXPERIÈNCIA
Jan Vilanova, Adriana Nadal, Pau Roca i David Costa consideren que cal treure al teatre de la “comodity” on es troba, que fa que l’espectador compri una entrada, vegi un espectacle i marxi de pressa del teatre. Anar al teatre així “no és tan diferent de quedar-se a casa mirant una pel·lícula. Al teatre han de passar més coses”, afirmava en David, biòleg i encarregat de producció i màrqueting. “Amb el difícil que és convocar 150 persones a una sala, no sé com hem deixat perdre l’oportunitat que passin coses al voltant del teatre”. Per aconseguir-ho, creuen que cal dinamitzar els moments pre- i post-funció, potenciant les trobades socials per comentar els espectacles i que, fins i tot, puguin convertir-se en un joc.
Els organitzadors estan preparant la primera “lliga teatral” per la temporada vinent, inspirant-se en les trobades amistoses per jugar partits de futbol un cop a la setmana, que deriven en un sopar i es converteixen en una rutina saludable per qui la practica.
En definitiva, aposten per un teatre compromès amb la situació actual i amb la situació dels espectadors, que potencii el boca-orella, l’economia directa i la col·laboració entre sales petites i grans, comercials i alternatives.
QUIN ÉS EL VALOR D’UNA ENTRADA?
Els darrers anys s’han establert diverses inèrcies que han danyat l’activitat teatral. L’abús de les ofertes i l’ús dels canals de promoció per a fer publicitat ha provocat que l’espectador percebi el preu amb descompte com el valor real d’un espectacle, i no estigui disposat a pagar-ne el preu real. Si sumem la pujada dels impostos, les elevades comissions dels intermediaris com Atrápalo o Letsbonus, o les excessives quantitats econòmiques que els teatres exigeixen a les produccions per invertir en publicitat, tot plegat suposa una veritable sagnia econòmica per a empreses com la seva.
Tot i la difícil situació que atravessa el sector, el fet és que al teatre s’hi segueixen movent molts diners: “El que hi ha no és un problema de generació de riquesa sino de distribució de la riquesa”, deia David Costa. Sixto Paz no es conforma amb acceptar el que li ve donat, i ja han passat a l’acció: amb ‘Si existeix encara no ho he trobat’ a la Sala Beckett i ‘The Guarry Men Show’ al Capitol, van idear la “taquilla inversa”, on el públic triava el preu a pagar un cop sortia de l’espectacle. Amb ‘Elvis & Whitney’, al Poliorama, van inventar una altra fórmula: la “taquilla col·lectiva”, on rebaixen el preu de l’entrada en funció de les reserves rebudes. Totes aquestes iniciatives han estat un èxit, i els han demostrat que una altra manera de funcionar és possible, amb una inversió publicitària mínima i maximitzant els guanys per a la companyia.
MÉS INFORMACIÓ SOBRE SIXTO PAZ
Propers espectacles
