Una de les grans assignatures pendents del teatre és l’adolescència. Com s’acosta el teatre als més joves, quan ja no hi van acompanyats pels pares? El Festival Grec vol obrir camí amb una proposta dissenyada per als adolescents de a partir de 13 anys, Ningú et va dir que fos fàcil al Teatre Regina.
«Estem treballant perquè hi hagi una part del festival que arribi al públic adolescent. Aquest any fem una producció amb el Teatre Regina, Ningú et va dir que fos fàcil, perquè crec que són dels qui més esforços han dedicat als espectacles per adolescents –explica Ramon Simó–. Tot i que ha abandonat una mica perquè segurament no han tingut prou suport ni estem prou sensibilitzats al respecte». No és la primera aposta del Festival per als més joves. Anteriorment s’ha pogut veure el Jo mai d’Iván Morales, Los esqueiters o 2015 com a possibilitat amb en Didier Ruiz. En tots els casos, assegura Simó, el Festival busca fer espectacles «que parlin de temes que afecten els adolescents o joves, però que siguin per a tots els públics».
«Volem reenganxar-los, que tornin al teatre a través d’una obra que parli de les seves inquietuds, d’allò que els interessa», explica Mariona Campos del Teatre Regina. Per tal de saber quines són aquestes inquietuds l’autor i director, Gerard Nicasi, s’ha documentat prèviament amb trobades als instituts amb professors. «L’obra està protagonitzada per cinc joves i explica les seves vivències durant els primers dos o tres mesos de classe a l’institut, per això volia documentar-me perquè fos fidel a la realitat».
L’espectacle aprofundeix en el viatge des de la infantesa a la maduresa. «És una època difícil, plena de por i angoixes, de construcció de la identitat, sovint a partir del judici dels altres. Aquesta és l’edat en que deixes de ser nen, quan tot és si o no, blanc o negre. De sobte apareixen tots els tons del gris i els demanen que creïn la seva personalitat, quan no han tingut temps de saber què volen. Però el missatge és positiu: Si tires endavant, podràs. Aquí torna a tenir sentit el títol, que és també el vers d’una cançó», continua l’autor.
Nil Bofill, Júlia Bonjoch, Pablo Capuz, Cristina Dotras, Marc Miramunt i Pau Oliver, seleccionats a través d’un càsting, són els actors que encarnen uns joves que expliquen les seves vivències a través de diàlegs, però també de cançons. «Les escenes de text són més naturalistes i mostren les relacions dels joves entre ells. En canvi, a les parts musicals ens hem permès un to menys realista per indagar en els seus pensaments».
