Ho hem dit i repetit, però segurament la d’El Maldà és una de les presentacions de temporada amb més entusiasme per metre quadrat. A les escales d’entrada del que fou el Palau del Baró de Maldà, sense la solemnitat habitual d’aquests actes, de manera col·lectiva i donant veu a tots els artistes, Els Pirates Teatre han presentat una temporada «de risc» apostant per espectacles de nova creació. «El públic d’El Maldà és fidel i confia en la nostra línia de programació, però encara hem de fer molta feina per arribar a nous públics”, explicava Adrià Aubert, el director artístic de la sala. Dels 16 espectacles que s’han presentat, 10 han estat creats des de zero, ja sigui a través de la paraula, música o moviment.
Una de les novetats d’enguany és el tancament de la sala durant el mes de juliol, que avançarà l’inici de temporada al 7 d’agost. La reposició de Per si no ens tornem a veure, el musical d’Alícia Serrat i Marc Sambola, és l’aposta de la sala per als qui es queden a Barcelona durant l’estiu. Un estiu que s’allargarà fins el 16 de setembre amb una proposta de la companyia La Fil·loxera titulada precisament així, Estiu, amb dramatúrgia i direcció d’Helena Tornero, on tres germanes separades de petites es retroben als 18 anys. Una obra sobre memòria històrica plena de misteri i humor.
Seguint la línia de suport a les companyies estables «com a eines de creació, producció i compromís amb el teatre», a l’octubre s’hi podrà veure Les Mamies, de la companyia homònima dirigida per Iona Balcells. Estrenada a França, és una producció de teatre-dansa on dues àvies, interpretades per Anna Castells i Alice Sorin, parlen dels seus records des de la tendresa.
No serà l’única producció plena de dones. «No sabem si s’ha fet una porra [com ha passat amb el Lliure o el TNC], sobre el percentatge de dones directores i dramaturgues a la nostra temporada, però us ho diem: és d’un 50%», deia Laura Aubert enmig d’un aplaudiment de les companyies i públic present. Victoria Szpunberg s’hi referia just després: «Els teatres públics n’haurien d’aprendre, de la presència de dones a El Maldà». La dramaturga recupera la seva obra La màquina de parlar, estrenada ara fa 10 anys, interpretada per Sandra Monclús, Marc Rosich i Jordi Andújar. Una història cruel i romàntica on les màquines i les emocions es fonen en una espiral d’esdeveniments al límit de l’existència. «Va tenir un impacte interessant i fora de Catalunya encara s’està representant. Teníem ganes de recuperar-la perquè avui dia no s’estan fent obres d’aquest tipus i segueix sent molt actual».
«No sabia que hi hauria aquesta polèmica amb el TNC i el Lliure arran de la poca presència de dones. Jo vaig tenir clar, des del primer moment, que una història com aquesta l’havia de dirigir una dona», explicava Roger Batalla, membre de la companyia Pyros, intèrpret i traductor de Llibres per cremar, d’Amélie Nothomb. Blanca Bardagil es posarà al capdavant, doncs, d’aquesta història que es pregunta «quin és l’únic llibre del món que salvaries de les flames per no morir de fred», ambientada en una ciutat assetjada per les bombes.
Després de Teatre de carrer, la seva primera obra, i El darrer triangle, Els Pirates tornen a Joan Brossa. Estrenaran El gran fracaroli en una adaptació molt lliure a partir de l’imaginari brossià. «Encara no sabem com serà, el que tenim molt clar és que, per primer cop, capgirarem El Maldà de dalt a baix», assegurava Adrià Aubert.
MUSICALS DE PETIT FORMAT
A més del musical d’Alícia Serrat i Marc Sambola, que obre la temporada, El Maldà segueix apostant pels musicals de petit format amb una nova creació encapçalada per Daniel Anglès, Alícia Serrat i Miquel Tejada, encara per titular, i Aquests últims cinc anys, dirigit per Marc Vilavella. The last five years, de Jason Robert Brown, compta amb un premi Tony i narra la història d’una parella des que es coneixen fins que se separen, passant per tota la convivència, el casament i el seu distanciament. En format de concert teatralitzat s’hi podran veure dues propostes musicals més: Nine, una versió de l’espectacle de Maury Yeston estrenat a Broadway als 70 interpretada per Mariona Castillo, i Quin desencís més negre i trist, un homenatge al blues dirigit per Xavi Casán.
TRES GRANS ÈXITS QUE TORNEN
Tornaran els dos grans èxits de la temporada passada: Les dones sàvies, de Ricard Farré i Enric Cambray, amb nombrosos premis, una extensa gira pel territori i una versió castellana per al Festival d’Amagro, i Barbes de balena, amb dramatúrgia d’Anna Maria Ricart i direcció de Mònica Bofill, que hi serà només dues setmanes i ja té les entrades gairebé exhaurides. Ambdues són produccions externes a Els Pirates, però compten amb una col·laboració en la producció per part de d’El Maldà. «Per una sala petita com la nostra, és difícil, però creiem fermament que és necessari apostar per nous espectacles de creació que després puguin tenir un recorregut, o puguin donar lloc a altres formacions artístiques o noves companyies», defensa la productora Marina Marcos. Enguany les dues produccions recolzades per la sala seran Nine i Quin desencís tan negre i trist.
No podia faltar-hi tampoc el que ha estat el gran èxit del petit format des de fa quatre anys i que ja s’ha convertit en un clàssic: El llarg dinar de Nadal. L’obra de La Ruta 40, que ja anomenen Els Pastorets d’El Maldà, tornarà durant les festes amb la satisfacció d’omplir any rere any i, segons explica el director Alberto Díaz, «deixar sempre una llista d’espera amb centenars de persones». S’hi sumaran també dos cicles ja consolidats: el Maldà en Dansa i Al cel mos vegem tots plegats, que recupera la tradició de les rondalles mallorquines.
Text: Mercè Rubià / Fotografia: El Maldà
