La Seca-Espai Brossa ha presentat una nova temporada plena d’espectacles de teatre social i polític, a més d’autors clàssics com William Shakespeare, Lorca o Jean Genet. Com a novetat, la sala incorpora Ferran Madico com a director artístic adjunt.
La Seca-Espai Brossa presenta per aquesta temporada 2016-17 fins a una vintena d’espectacles de companyies i artistes de registres i generacions ben diferents. Una programació eclèctica que té en molts casos com a eix central el compromís polític i social. Així, el teatre obre temporada amb La Rebel·lia possible, una crida a «lluitar contra les petites injustícies de cada dia», explica el seu director, Jose Sánchez Orosa i, a la sala petita, El darrer dia del cafè de la Granota, basada en els contes de Jesús Montcada, sempre plens d’ironia i crítica social. Més endavant també s’hi podrà veure Real Politik, un text de Carles Fernández Giua i Teatre Enjòlit que es pregunta què passaria si els ‘escraches’ anessin més enllà dels crits i aquesta violència fos efectiva. Protesta, un text inèdit en castellà i català del polític i dramaturg txec Václav Havel endinsarà als espectadors a bona part de les cicatrius obertes encara avui a Europa.
L’amor romàntic també serà qüestionat en una de les propostes més eclèctiques de la temporada, Whonwagen. Un espectacle multidisciplinar de joves catalans, londinencs i berlinesos agrupats arran de l’espai de creació jove Els Malnascuts de la Sala Beckett i amb el suport de La Brutal. I dels joves, als veterans. Enric Majó celebrarà els seus 50 anys de professió amb Una vida al teatre de David Mamet, dirigida per Moisès Maicas i acompanyat per Dafnis Balduz i Sergi Mateu posarà cos i veu a les paraules d’Oscar Wilde amb Sempre teu, Òscar.
80 anys després del seu assassinat, Federico Garcia Lorca també serà present a La Seca amb Amor de Don Perlimplin con Belisa en su jardín. Una tragicomèdia escrita el 1933 dirigida per Genoveva Pellicer i amb Manuel Veiga com a protagonista. Lluïsa Mallol rescatarà de l’oblit Karl Valentin i dirigirà Oques Cretines, un autor que Bretch va definir com «una de les figures intel·lectuals més penetrants de la nostra època».
Aquesta temporada tornen tres espectacles de gran èxit: Les criades de Jean Genet, dirigida per Genoveva Pellicer, on s’estereotipa la senyora fins al punt de convertir-la en un maniquí; La Bohèmia, que va acabar amb les entrades exhaurides la temporada passada i que torna amb la seva chanson francesa; i Romeu i Julieta, un dels èxits de la temporada passada on March Chornet, Carles Cuevas, Clàudia Benito i la resta del Projecte Ingenu van enamorar als espectadors.
A la primavera, Àlex Mañas presentarà Un dia con ella, un retrat generacional de tres dones al voltant dels quaranta que tenen por a fer-se grans. La dansa hi serà present amb una companyia jove francesa, CAGE, i el seu espectacle, Õ, eau (aigua) en francès, onada o vibració en suec.
A l’abril Hermann Bonnín dirigirà la primera producció pròpia de la sala. Serà Diumenge, de Joan Brossa, emmarcada dintre l’epicentre dedicat a l’autor al TNC que compta amb la col·laboració de la Fundació Brossa. La segona producció de la sala correrà de la mà de l’iconoclasta Iago Pericot, que ha ressuscitarà Adam i Eva en un món ple de pantalles que no aconsegueixen comprendre.
Els Pirates Teatre celebraran els seu 15è aniversari amb l’adaptació d’El Somni d’una nit d’estiu de William Shakespeare, que situaran a l’actualitat. L’última producció de la temporada serà Trashèdies, dirigida per Guillem Albà, que posa el seu focus en la cultura trash a través de diferents instal·lacions dramatitzades on cadascuna tindrà les seves particularitats i arribaran al públic d’una manera diferent.
