Laia Marull torna al Teatre Lliure, on va debutar fa 25 anys, per interpretar el seu primer monòleg, La llista, de la quebequesa Jennifer Tremblay. Un text traduït i estrenat amb èxit a diversos països, però que fins ara no havia arribat a l’Estat espanyol. Dirigit per la canadenca Allegra Fullton i traduït per Cristina Genebat, es podrà veure a l’Espai Lliure del 21 de gener al 14 de febrer.
Marull interpreta una dona perfeccionista obsessionada per les llistes de coses aparentment banals, mare de tres fills, que se’n va a viure al camp per tal d’allunyar-se de l’estrès de la ciutat i gaudir de la tranquil·litat. El que hi troba, però, és la soledat del camp quebequès, agreujada per l’absència del marit, on les distàncies entre veïns són immenses i sovint les nevades dificulten la comunicació, seguint així immersa en una espiral d’estrès on, al capdamunt de la llista, mai hi ha les coses vertaderament importants.
La liste, estrenada el 2010 en francès i reestrenada més tard en anglès, té també un component de thriller que descobrim just a l’inici de l’espectacle, quan es confessa responsable d’una mort. Serà el públic, però, qui haurà de decidir-ne el grau de responsabilitat, ja que aquesta és una història commovedora sobre l’amistat, però també «un relat que posa damunt la taula la responsabilitat que tenim en allò que fem, però també el que no fem».
Precisament per enfrontar-se a aquesta «culpa» i al cúmul de tasques del dia a dia, la protagonista converteix les seves llistes en una obsessió: «Mentres escriu, no s’enfronta a sí mateixa», explica Marull. L’essència de l’obra, doncs, no rau en el fet que sigui una dona absorbida per les tasques domèstiques o les responsabilitats, sinó un retrat d’una societat individualista on «tothom corre per fer moltes coses i a més fer-les ràpid i bé –explica la directora– i s’oblida sovint de quines són les prioritats i d’allò realment important, com l’amistat». Tot i que, això sí, «si aquesta dona tingués la tribu que reclamava Clara Segura a Conillet –monòleg representat recentment al mateix espai– moltes de les coses que li passen, serien diferents», reconeix Marull.
Fullton, directora i actriu, va ser qui va donar a conèixer el text a Marull (que ràpidament rebria el suport de La Brutal) després de protagonitzar-lo al Canaldà en anglès, però ha volgut allunyar-se de la posada en escena de l’anterior muntatge: «He decidit viatjar cap a un terreny molt diferent, al meu parer més interessant, i dotar-lo de noves idees». El fet que l’hagi interpretat abans, però, ha donat a la protagonista moltes eines perquè «en lloc de dir-me exactament què havia de fer, m’ha obert moltes portes perquè trobéssim juntes una nova manera d’interpretar-lo».
