La transformació cultural de Barcelona, així com la irrupció progresiva del cinema, l’streaming o les arts digitals han anat reconvertint molts espais de la ciutat per adaptar-los als gustos culturals de cada època. A TeatreBarcelona aprofitem que reobren dos cinemes com espais teatrals, la Sala 9 del Bosque i l’Aribau, per repassar el camí d’anada i vinguda de cinemes cap a sales de teatre.
Bruno Oro interpretarà ‘Sí o no’ al nou espai La 9 del Bosque
Una ciutat en constant transformació
A principis del segle XX, Barcelona era capital cultural diversa i canalla. Artistes, ciutadans i visitants de tota mena s’acostaven al bullici cultural d’un Paral·lel aliè a una Guerra Mundial a la qual Espanya no hi participava. L’avinguda, plena a vessar de sales de ball, els primers cinematògrafs, teatres i cabarets de totes les mides, bars amb música en directe, no tancava mai.
Imatge aèrea del Paral·lel, anys 20
Aquella Barcelona s’ha transformat amb cada època, sempre mirant amb nostàlgia l’era daurada quan tot el que valia la pena de veure estava als nostres carrers. La Guerra Civil va estruncar el somni internacional del Paral·lel. L’empobriment cultural de la censura dictatorial va deixar sobre els escenaris pura evasió frívola, i moltes de les sales i espais d’oci (i prostíbuls) van haver de tancar. A mitjans de segle, però, va irrompre amb força el cinema, i va transformar de cop el model d’oci cultural de la ciutat. Cada barri tenia els seus, amb programacions múltiples i especialitats. En un, s’hi veia el NODO i drames romàntics, en l’altre, pel·lícules de vaquers. Per aquells volts també hi havia gent que es lamentava que les pel·lícules farien desaparèixer els teatres, que sucumbien lentament al poder hipnòtic del cel·luloide. El temps ens ha demostrat que les arts en viu són les paneroles de la cultura, resisteixen a qualsevol desastre. I’m still here, que canten al musical Follies de Sondheim.
L’auge del cinema va comportar que molts teatres esdevinguessin cinemes a partir de 1950, i multicines a partir dels 80. Els vídeoclubs, la pirateria i l’streaming els ha tancat a desenes. El Rex, el Palacio del Cinema, els Lauren de Sant Andreu i Gràcia, el Nàpols, el Casablanca, l’Urgell, o el Texas de Ventura Pons, per citar-ne només alguns, han abaixat persianes per reobrir-les reconvertits en hotel de luxe (Novedades), supermercat (Pelayo, Urgell) o en botiga de roba (Alexandra).
El camí invers: de cinema a teatre
Però no tots els cinemes malaguanyats han abandonat l’activitat cultural. Alguns han fet el camí invers i han tornat als origens escènics del local. El Jove Teatre Regina, n’és un exemple. Després de dècades oferint projeccions, des de 1988 mantenen una programació especialitzada en teatre familiar i juvenil gràcies a la gestió de la Companyia La Trapa.
Imatge del Capitol, conegut popularment com Can Pistoles, amb la projecció de ‘Redención’
Un dels casos més singulars és el del recentment desaparegut Club Capitol. Fundat com a cinema el 23 de setembre de 1926 i conegut com a Can Pistoles, per les pel·lícules del far west que s’hi exhibien, va ser reformat a finals dels 80 per a disposar de dues sales de projecció. L’any 1990 va iniciar l’activitat teatral gràcies a La Cubana.
La Cubana, el gran trencaglaç dels últims anys
Orfes d’un espai on poder representar l’exitós Cómeme el coco, negro, que va haver de deixar el Teatre Victòria per donar pas a la tornada precipitda del musical Mar i cel de Dagoll Dagom, van demanar ajuda a la família Balañà, un dels majors propietaris d’equipaments culturals de la ciutat. Pedro Balañà Forts, fill de Pere Balañà, l’empresari santsenc del negoci taurí que va aixecar un imperi que encara lidera el sector escènic, feia dècades que expandia l’activitat del grup obrint cinemes i teatres arreu de la ciutat. Els va proposar anar al Capitol. Malgrat que en aquells moments la sala estava en obres, l’esperit de l’espectacle, ambientat en una carpa de teatre ambulant, s’hi podia adaptar bé.
‘Cómeme el coco negro’ al Club Capitol – Foto: la Cubana
L’aposta va triomfar: Cómeme el coco, negro al Club Capitol va omplir funció rere funció i va consolidar l’activitat escènica a la mítica sala de les Rambles, on més tard va actuar durant onze anys en Pepe Rubianes amb el seu celebrat Solamente.
Seguint l’estela del Capitol, l’any 1997 els Balañà van apostar per reconvertir a teatre el Tívoli, cinema des de 1927, per acollir espectacles de gran format com West Side Story o la sarsuela El bateo.
Casualitats del destí, el Cómeme el coco, negro de la companyia liderada per Jordi Milán també va propiciar la reconversió d’una altra sala: el Coliseum. Inaugurat l’octubre de 1923, el teatre es va reconvertir a cinema l’any 1955, activitat que va mantenir – amb alguna excepció– fins que els cubanos van reposar el seu cèlebre homenatge al teatre de revista l’any 2007.
La 9 del Bosque i l’Aribau: dos nous espais per al teatre
Pere Balañà, fotografia d’arxiu
Ara el Grup Balañà aposta per tornar a fer teatre als seus cinemes amb un model semblant al del Palacio de la Prensa o els Cines Callao de Madrid. Els dos espais son considerats veritables meques de l’humor a la capital estatal, per on hi desfilen noms com Goyo Jiménez, J.J. Vaquero o el podcast guanyador d’un premi Ondas, Deforme Semanal.
A partir del 27 de novembre una renovada Sala 9 del Bosque Multicines de Gràcia passarà a acollir Sí o no, el nou monòleg còmic de Bruno Oro, i Yo sobreviví a la EGB, el show de Jordi Merca que ha triomfat al llarg de diverses temporades a la cartellera.
Oriol Broggi i La Perla 29 també salten de la Biblioteca de Catalunya, l’espai que regenten al Raval, fins als Cinemes Aribau. Hi presentaran Hamlet Aribau, un pop-up teatral de nou setmanes on revisiten la tragèdia més famosa de la literatura universal en un espai completament transformat.
La Caldera, els Maldà, els Alexandra i la Filmoteca
El tancament de les multisales Renoir Les Corts va propiciar que l’Ajuntament adquirís l’equipament i el convertís en La Caldera, una fàbrica de creació dedicada a la dansa.
L’Alexandra va acollir monòlegs, la companyia Pentateatre o els primers muntatges d’Antonio Diaz, El Mago Pop, abans d’anunciar el seu tancament i convertir-se en un Mango. Els Cinemes Maldà han acollit temporalment monòlegs, així com els Cinemes Girona. L’antiga seu de la Filmoteca de Catalunya és un altre espai que segueix en actiu oferint espectacles, sota el nom, ara, d’Aquitània Teatre.
D’antic cinema, al cinema del futur
El barri del Poblenou és testimoni de la insòlita evolució d’un dels seus cinemes més populars: l’Ideal, conegut entre els veïns com «El Rellisquín», ja que anteriorment havia estat una pista de patinatge.
Cine Ideal, l’any 1917
Innaugurat l’any 1917, va projectar pel·lícules per a 2.500 persones per sessió, fins al seu tancament l’any 1984.
Des de 2019, les productores Layers of Reallity, Minoria Absoluta i Magma Cultura l’han reconvertit en Ideal Centre d’Arts Digitals, el primer centre del sud d’Europa dedicat a la creació i exhibició d’arts digitals i projectes immersius. Les exposicions immersives, com Frida Kahlo: The life of an icon, asseguren a l’espectador viure una experiència que representa el futur del cinema i dels museus.
Per Andreu Rami / @andreuramib
Muy interesante reportaje.