La Beckett: passat, present i futur

Sostres altíssims, grans finestres, rajoles de geometria eterna i constants records d’un caos passat decoren l’antiga fàbrica que serà la nova seu de la Sala Beckett, al Poblenou, que es preveu que estigui llesta a finals de 2015. Vols fer-hi una ullada?

TEATRE_BARCELONA-sala_beckett-neus_riba-REVISTA_1

La Sala Beckett – Obrador Internacional de dramatúrgia deixarà el barri de Gràcia per mudar-se a l’antiga Cooperativa Pau i Justícia del barri obrer marítim. El soterrani de ca l’Alegre de Dalt -on el teatre fa vida ara- està limitada per raons d’espai i per problemes de compaginació d’activitats: una acadèmia de dansa situada al pis de dalt de l’edifici els obliga a fixar les funcions teatrals a hores “tempestuoses”, segons Toni Casares, director de la Beckett. L’edifici independent d’aquesta nova seu permetrà dur a terme simultàniament totes les activitats que comprèn el centre: exhibició, formació, experimentació i administració.

El nou edifici és adquirit i cedit per l’Ajuntament, cantonada entre els carrers Pere IV i Batista, que es convertirá en part del programa Fàbriques de Creació de Barcelona -que té l’objectiu d’incrementar la xarxa d’equipaments públics que donen suport a la creació-. Donarà a la Beckett aire i utilitat, però també l’ànima d’un lloc amb historia.Es preveu que les reformes acabin a finals de l’any 2015, tot i que l’activitat teatral s’incorporarà a mitjans de curs, “cap a la primavera del 2016”, ha avançat la responsable de comunicació, Patricia Font. Serà aproximadament deu anys després de rebre el primer fax de la immobiliària Núñez i Navarro, anunciant que havien d’abandonar la seu de Gràcia, segons ha recordat Casares.

ELS FANTASMES DE LA FÀBRICA

Casares assegura que mantindran al màxim l’aspecte actual d’un espai “amb molta història”. Es tractava d’un destacat centre social del barri obrer, i el director s’ha mostrat convençut que encara conserva part d’aquesta “essència”: “És un espai on hi ha fantasmes, n’estic segur, però és bo pel teatre. Volem que es quedin entre nosaltres”.

Les obres, a càrrec de l’estudi Flores Prats, respectaran els materials originaris de l’edifici, com terres, finestres i altres detalls, que conservaran instal·lant-los en espais on siguin útils. Altres espais, com el soterrani, on es va construir un gimnàs i encara conserva les rajoles de la piscina i les dutxes, es transformarà en la sala gran d’exhibició: hi haurà dos escenaris; el més gran estarà destinat al públic general, amb unes grades que variaran entre 200 i 300 espectadors, i el segon, més reduït, es dedicarà a activitats paral·leles a la formació. La nova Sala Beckett també inclourà espais d’assaig, vestuaris i serveis… I totes les sales estaran aïllades acústicament, de manera que serà una gran casa on passaràn moltes coses.

Seguint amb la filosofia que tenen a Gràcia, la sala tindrà un bar cafeteria, que serà independent, plantejat de manera aïllada del centre teatral: això els permetrà obrir l’espai al barri i atraure també els veïns: “Potser algun habitual del bar no vindrà mai al teatre, o potser algun altre s’animarà, al final. És igual, és important perquè és una manera de relacionar-nos amb el barri”, ha descrit Font.

BALUART DEL COOPERATIVISME

“La barriada del Pueblo Nuevo es en nuestra ciudad, el baluarte de la cooperación” (Revista Cooperativa Catalana).

El barri del Poble Nou està considerat com un bressol del cooperativisme: va arribar a tenir entre 1870 i 1939 una vintena d’aquestes entitats, tal com recull el blog Sant Martí amb veu de dona al seu reportatge Cooperativisme en femení a Sant Martí, anys 30 a 50. Alguns exemples són La Magnòlia, La Fraternitat o la que va ser considerada com “la cooperativa més important de Catalunya”, La Flor de Maig, que comptava amb 3.200 socis, i s’estima que va donar ajudes de malaltia a unes 5800 persones. Actualment es manté, transformada en l’Ateneu Popular Flor de Maig.

Entre aquest bullici de cooperativisme hi trobem també la cooperativa Pau i Justícia, que va néixer entre 1895 i 1897 a “un local petit del carrer Almogàvers i quan va créixer es va traslladar a l’edifici del carrer Batista amb Pere IV”, una gestió que va durar fins als anys 80. Unes dades a les que Agus Giralt, al blog Memòria del Poblenou, afegeix que es va legalitzar el juny de 1905 i va arribar a ser “una de les cooperatives més actives i de les més recordades al barri. Tant per la seva longevitat, com per la diversitat associativa que oferia (quadre escènic, biblioteca, coral, grup d’escacs, excursionisme). Per la quantitat de persones associades (578 abans de la guerra, 1.250 a la dècada del 1960). Però sobretot, per la construcció d’alternatives en l’àmbit reproductiu com l’escola Pau i Justícia i el grup Civit d’habitatges cooperatius.”

Diferents iniciatives de l’associacionisme (més que no pas des d’entitats públiques) han volgut recuperar-ne la memòria, igual que els blogs citats. Una d’elles es la Cooperativa La Ciutat Invisible, al barri de Sants, que va escollir el 2013 quatre entitats per realitzar-ne un recorregut, quatre que qualifiquen “de referència dins el moviment”: La citada Flor de Maig, L’Econòmica del Poblenou (al carrer Taulat), Cooperativa L’Artesana (Llull amb Marià Aguiló) i Pau i Justícia. Al 2008 va haver-hi un intent fracassat de recuperar l’espai per als artistes sota el lema Pau i justícia per al barri.

Des de la Beckett volen satisfer aquesta demanda de que l’espai retorni al barri, i relacionar-se amb l’entorn. Casares ha explicat que ja ha iniciat converses amb centres culturals del barri, com el Casino Aliança Poblenou, i que només visitar la seu es va fixar amb que té, molt a prop un institut, sugerint-ne possibles acords.