La Sala Àtrium obre temporada amb Kolmanskop, un monòleg interpretat per Laura Tamayo i dirigit per Guillem Gefaell que reflexiona sobre la identitat.
Un llibre: Mujeres que corren con lobos de Clarissa Pinkola. Un lloc: Kolmanskop. Un relat sobre la relació de la dona amb la naturalesa i com el concepte de salvatge s’ha anat allunyant de la idea occidentalitzada de la dona i una antiga ciutat prop de Namibia, avui menjada pel desert, on s’hi allotjaven els buscadors de diamants procedents d’Alemanya. Aquestes són les dues idees que han inspirat Guillem Gefaell, Laura Tamayo i l’escenògraf Josep Carreras en la creació del monòleg Kolmanskop, que ja es va poder veure amb bona acollida a l’Àtic 22.
«Tot i que segurament la dona està molt més lligada a la natura que l’home, començant pel seu cicle menstrual, a occident s’ha caigut en relacionar allò salvatge amb la masculinitat i en canvi allunyar-lo de la feminitat. Clarissa Pinkola ho explica al seu llibre, Mujeres que corren con lobos, que ens ha servit com a inspiració per al monòleg». Tot i que la peça no és una adaptació del llibre, sí que s’entreveu en moltes de les idees i el llenguatge.
La Laura, la protagonista, viatja a través de vuit escenes o records de la seva vida, des de la infantesa fins la vellesa, per tal de preguntar-se «allò que tothom algun cop ens hem preguntat: qui sóc i què hi faig aquí», explica Gefaell. «Ella mateixa es va responent les preguntes en relació amb el seu entorn i juga amb diversos elements com ara la llum, les projeccions i el moviment.
El desert acompanya un viatge que necessàriament s’ha de fer des de la solitud. «És, segurament, racó més poderós per a sentir-se sol i ens convida a desfer-nos d’allò que no necessitem per sentir-nos a la seva mercè i descobrir què ens passa», expliquen. «Creiem que la Laura ha d’explicar la seva història (mescla de fantasia amb records, mescla de mentides que li han explicat i veritats que no vol creure), per entendre què està fent aquí». El públic serà el seu confident «i es farà les seves pròpies preguntes» mentre veu la transformació interior i exterior de la protagonista.
