José Sanchis Sinisterra: «En aquest món trencat, és possible trobar esquinçalls de versemblança a través de la poesia i el fantàstic»

Redacció

El fundador i director de la Sala Beckett de 1988 a 1997, José Sanchis Sinisterra, Premi Max d’Honor 2018, torna al seu teatre per presentar El lugar donde rezan las putas o Que lo dicho sea, una comèdia interpretada per Paula Iwasaki i Guillermo Serrano. Amb aquest text, l’autor vol abordar com podria ser un “teatre en temps de ràbia”. Segons ha explicat a la roda de premsa, la seva proposta neix «a través dels personatges, sense saber massa bé quina és la resposta a aquest model escènic, però conscient de què els fils d’aquesta ficció els mouen uns ens anomenats ‘els de baix’ «.

Amb aquesta obra, Sinisterra retorna a la seva època de “teatre en el teatre” que tan bé li va funcionar amb muntatges com Ñaque o de piojos y actores, ¡Ay, Carmela!, Pervertimento y otros gestos para nada o El cerco de Leningrado. «A vegades, em pregunto si no estaré escribint sempre la mateixa història… però confeso que, aquesta vegada, ho he fet de manera conscient», ha declarat l’autor i director. L’espectacle ha estat en cartell, recentment, a Madrid, on va fer temporada al Teatro Español, distribuït i produït en gira per el Nuevo Teatro Fronterizo.

El muntatge ens explica la història d’en Ròmul i la Patri, una parella de joves actors que, en un cobert gairebé abandonat, s’afanyen a crear un espectacle adaptat als seus recursos limitats. Oscil·len entre dos temes «descomunals»: l’Alexandria del segle IV, amb la filòsofa Hipàtia i el seu deixeble Sinesi com a protagonistes, i el tràgic destí del comunisme, amb Lise i Arthur London sacsejats per les turbulències revolucionàries i reaccionàries del segle XX.

En l’obra, resulta que aquest anodí lloc de treball i creació, a banda de ser freqüentat per algunes de les dones que «treballen» en aquest barri amb mala fama, sembla ser també via d’accés a un misteriós món subterrani en el qual s’agiten els oblidats, els vençuts, els escombrats i esborrats per la Història, amb majúscula. «Els de baix», sí, que -força cabrejats- aviat començaran a reclamar als dos saltimbanquis biomecànics una segona oportunitat… Sinisterra ha aclarit que, a la proposta conflueixen el realisme i el sobrenatural: «En aquest món trencat, és possible trobar esquinçalls de versemblança a través de la poesia i el fantàstic»

L’espectacle reuneix, a més del teatre en el teatre, altres obsessiones de Sinisterra com la de donar veu als marginats o el contingut polític. De fet, com indica l’actor Guillermo Serrano, «la política i el teatre neixen de la mateixa necessitat».

El lugar donde rezan las putas o Que lo dicho sea es pot veure a la Sala Beckett del 2 al 6 de maig.

Escrito por
Redacció
Artículos relacionados
La fábula de la prosperidad

La fábula de la prosperidad

Después de unos años combinando proyectos propios con encargos, el director y dramaturgo Iván Morales, finalmente, ha podido levantar una idea que tenía desde hace 5 años. El reto no […]

Comentarios
Sé el primero en dejar tu comentario
¡Enlace copiado!