El Festival Sâlmon, la cita anual imprescindible amb el moviment i la creació contemporània, arriba a la 5a edició amb més espectacles que mai i amb més espais d’exhibició repartits per la ciutat. Francesc Casadesús, director del Mercat de les Flors, assegura que és «l’any de l’explosió del Sâlmon». I és que fins a onze espais acolliran les propostes escèniques més innovadores, des del MNAC o el MACBA, a l’Espai nyam-nyam o els espais habituals d’aquests creadors, l’Antic Teatre i la Sala Hiroshima.
El Sâlmon defuig etiquetes. Si hi ha una cosa que uneix els 32 espectacles d’aquesta edició és precisament que aposten per la hibridació de gèneres artístics: teatre, dansa, arts visuals, performance, música… Un tipus de proposta que habitualment connecta amb el públic jove, però que busca cada cop més arribar al gran públic. «No som els raros de torn -diu el performer Txalo Toloza-. El que és estrany és que se segueixi fent Shakespeare».
«El Sâlmon s’ha consolidat: té identitat, marca, i és reconegut a nivell internacional -segueix Casadesús-. Però no és un festival de focs artificials; és el festival dels artistes, les xarxes, les complicitats, una petita mostra de la feina de tot l’any que es fa al Graner». És per això que no només es mostren espectacles acabats, sinó també processos de creació, laboratoris i seminaris. En aquesta edició, a més, amb una mirada especial a la creació contemporània d’Amèrica Llatina, en especial al Brasil, però també amb artistes provinents de Mèxic, Colòmbia, Argentina, Xile i Bolívia.
Precisament del Brasil arriba una experiència de joc coreogràfic amb 100 hits de la dansa. És la proposta de Cristian Duarte, The hot one hundret choreographers, amb referents que van des de Michael Jackson a Cris Blanco, que també està programada al festival. També es podrà veure artistes consolidats com l’holandès Jan Martens, que presenta The Dog Days Are Over, un espectacle crític sobre la fina línia que separa l’art i l’engany en una peça molt física que treballa a partir del salt.
ASADOS, MOSSEGADES I GATS
En un festival com el Sâlmon el públic no pot restar passiu. Marcela Levi i Lucia Russo aposten per una investigació sobre la violència a través de la mossegada, Mordedores, que compta amb la participació col·laborativa de set performances i on el públic se situa a tocar, en una experiència intensa que, en paraules de Casadesús, «no deixa indiferent». Com tampoc ho fa Semolina Tomic a Anarchy, on tot el públic disposa d’una guitarra elèctrica i un amplificador i, per tant, també participa de l’autogestió de l’espectacle; o l’escocès Robbie Synge a Douglas, que busca la sorpresa del públic, sovint generada a partir dels objectes amb què treballa el performer.
Fins a quin punt les ficcions que hem consumit ens influeixen a l’hora de concebre el món i a nosaltres mateixos? Això és el que es pregunta Mariona Naudin a Kopfkino. Aimar Pérez Galí, per la seva banda, investiga l’impacte que va tenir l’epidèmia de la Sida en la comunitat de la dansa en un treball íntim i afectiu, The Touching Community.
Txalo Toloza presenta Extraños mares arden, un relat documental que indaga en el desenvolupament del capitalisme a l’inici del segle XX a través de la indústria minera i l’art contemporani. A diferència del Festival TNT de Terrassa, on es va presentar l’espectacle, compta amb un programa doble amb Magadalena Brezzo, on s’endinsen també en la situació de feminicidi i desparicions que viu Mèxic.
I encara hi ha lloc per l’humor. La companyia El Pollo Campero qüestionen els estereotips que envolten les actrius a Las actrices siempre mienten, una investigació que utilitza els tòpics com a excusa per parlar de política, mort, precarietat, família i amor. I Los Corderos presenten Afasians-The last conference, l’esbojarrada conferència de la tribu dels Afasians on es mostra, ni més ni menys, l’obertura de la Caixa del Gat de Schrödinger, l’únic gat que està viu i mort al mateix temps.
