Estrelles i constel·lacions d’estils i pressupòsits diferents brillaran al Festival Grec. La dansa és, cada cop més, presència lluminosa. Una mirada atenta, en les properes nits d’estiu, ens porta a un univers en moviment permanent.
Hi ha una constel·lació sencera, amb capital a Israel, que sorprèn per la seva projecció internacional i influència en la dansa actual. La Kibbutz Contemporary Dance Company en serà enguany la representant amb If at all, dirigida pel coreògraf Rami Be’er. Treballen sobre composicions pròpies, amb un elenc de nacionalitats diverses, units en una tradició molt jove i en la qual els ballarins troben formes d’expressió lliure enmig d’una situació sociopolítica ben complexa. If at all, espectacle candidat a ser un dels més preuats del festival, competirà en rellevància amb una altra estrella internacional de nom propi, Alonzo King LINES Ballet amb les peces Writing ground i Biophony. Intens treball de delicada expressió estètica al servei del ballet més avantguardista amb estructurades composicions i el concurs de diversos artistes. Una oportunitat única per conèixer aquest delicat grup amb seu a San Francisco. Writing ground, la primera peça del repertori que portaran a Barcelona, es basa en els poemes de Colum McCann i Biophony, la segona, és el resultat de la col·laboració amb l’artista Bernie Krause, dedicat a captar sons de la natura, i amb el compositor Richard Blackford.
En l’àmbit dels planetes amb vida pròpia, el festival ens ensenyarà una selecció diversa. És el cas del hip-hop desenfadat, impetuós i làbil de la companyia Brodas Bros, en una nova aventura amb la banda de percussió Brincadeira. L’espectacle BrincaBros centrarà el treball en el tambor, com a cor que batega a l’interior del planeta de les danses de carrer. El flamenc, al seu torn, arriba aquest cop de la mà d’una peça de 2008 d’Aurélien Bory elaborada expressament per a la intèrpret Stéphanie Fuster i que arreu ha rebut tota mena d’elogis: Questcequetudeviens? El títol fa referència a l’experiència vital d’una dona que decideix deixar-ho tot per esdevenir bailaora. El flamenc contemporani com a planeta en contínua transformació. Finalment, un altre cos celeste d’acusada densitat farà les delícies dels amants de la suma entre atmosferes diferents, la de les eines digitals i la de la dansa contemporània. Es tracta de la producció Le mouvement de l’air de la companyia Adrien M / Claire B, ben coneguda pels afeccionats a aquest tipus d’experiments escènics i pel públic del Grec, una recerca al voltant de la imperceptibilitat de l’aire protagonitzada per tres ballarins amb música en directe. Peça de gran subtilesa, evocació i desbordada imaginació.
El polsim d’estrelles s’estendrà per tot el festival i l’autoria catalana en serà ben protagonista. La Companyia Roberto G. Alonso arriba amb La fragilitat dels verbs transitius, dansa amb un fort component narratiu i un llenguatge sovint fantasiós i personalíssim. La Companyia Mar Gómez presentarà Así en la Tierra como en el Cielo, una nova producció que segur que tindrà la vocació de fer de la dansa una experiència emocional, propera i comprensible, d’aquella manera que ens té acostumats i que el públic sempre aplaudeix. Finalment, entre aquestes espurnes de genialitat que inunden el nostre univers, Cesc Gelabert experimentarà de nou l’intercanvi amb altres artistes, tantes vegades fructífer en la seva carrera. Amb la direcció de Moisès Maicas ballarà Valère Novarina. Escriptor i dramaturg a més de director, pintor i fotògraf, Novarina és un representant del que s’ha anomenat «teatre de la paraula». Potser per aquest motiu l’obra que es presentarà pren com a títol Escrit en l’aire (Gelabert dansa Novarina), diu Gelabert.
Els objectes voladors no identificats de la dansa, i per això fascinants i diferents, també faran acte de presència al Festival Grec 2016. D’una banda tenim Arcane Collective amb Return to absence, peça construïda sobre els ressons de l’obra de Samuel Beckett amb el llenguatge del moviment abstracte. De l’altra, United Cowboys amb una performance de dansa que té per títol Appearance. Es tracta d’un estudi sobre la relació del cos amb la llum que forma part d’un total de 15 intervencions del destacable i inclassificable grup interdisciplinari holandès. I no oblidem La partida de futbol singular de Vero Cendoya, Premi de la Crítica 2015; Dance to death del director Alberto Velasco, que en format intervenció in situ torna a plantejar el tema dels perdedors, i Eden Club, una especial col·laboració entre la ballarina Inés Boza de la companyia SenZaTemPo i la violoncel·lista Giulia Valle.
Text: Jordi Sora
