Què passa quan la teva nova parella et comença a fer preguntes sobre la teva relació anterior? I si te la trobes en un hotel rural amb encant, amb les respectives noves parelles? La Brutal estrena Vides privades al Teatre Borras, dirigida per David Selvas i Norbert Martínez i amb una versió actualitzada per Juan Cavestany.
ÉS LA PRIMERA COMÈDIA DE LA BRUTAL
Coneixem La Brutal per obres com La Treva, Una altra pel·lícula, Don Joan o el cicle Tot pels diners. Ara estrenen la seva primera comèdia, Vides privades. Escrita l’any 1929, és una de les obres més conegudes de Noël Coward i que relata la complexa simplicitat de l’amor a través de situacions còmics i diàlegs eloqüents. David Selvas destaca que, tot i que encara no havien fet una comèdia «amb tots els ets i uts», en tenien ganes i no estan gens d’acord amb aquesta creença estesa que és «teatre de segona». Des del primer moment, això sí, van tenir clar que requeria la mà d’un dramaturg capaç d’adaptar-la a l’actualitat i que els permetés enfocar-la des d’un lloc on es trobéssin còmodes. «Hem acabat fent una barreja entre Virginia Woolf i la pel·lícula Before midnight de Richard Linklater, una tragèdia feta alta comèdia». Una comèdia (no) romàntica amb un aire molt agredolç.
ÉS UN LABORATORI SOBRE EL DESIG I L’AMOR
L’amor i les relacions de parella són temes universals. David Selvas assegura que «parlar de la parella és parlar d’un lloc comú on tots ens hi veiem reflectits» i, citant el text de Coward, compara les relacions de parella amb «dos àcids convulsos que reaccionen en un tub d’assaig”. Els protagonistes d’aquesta explosió química són l’Amanda (Marta Marco) i l’Eduard (David Selvas), una ex parella que es retroba, després d’uns quants anys, en un petit hotel rural. Tot i que tots dos hi van amb les seves actuals parelles, el Víctor (Javier Beltran) i la Sílvia (Mima Riera), durant aquesta trobada tornaran a entrar en el cicle repetitiu d’amor i odi que els va fer trencar. «És un laboratori sobre l’amor, el desig, el sexe… En definitiva, de les relacions humanes, aprofundint en la vessant que fa que vagin més lluny. Hi veiem un quartet que explota dalt de l’escenari”, defensa Norbert Martínez. «Tens la sensació d’espiar per un forat. És intimitat feta teatre, i aquest és el gran atractiu«, conclou Selvas.
CABESTANY L’HA ACTUALITZAT RÈPLICA A RÈPLICA
Tot i que no es coneixien, Juan Cabestany, dramaturg i director de cinema, conegut per la seva tasca amb la companyia Animalario, va acceptar ràpidament fer l’adaptació de l’obra. «Ens vam endur una sorpresa, perquè esperàvem una versió més punk, però en canvi ha fet una mena de miracle, un treball d’orfebreria que passa rèplica a rèplica a l’actualitat«, diu Selvas. El dramaturg explica que, si bé en una primera lectura va pensar que aquesta adaptació era un «projecte d’arqueologia» i que aquests anys 30 li quedaven més lluny que el segle XVII de Shakespeare, més tard es va adonar que «una adaptació és possible quan deixes de buscar justificacions per ‘portar a l’actualitat’ allò que sempre hi ha estat, la tragicòmica esquerda entre la biologia i la cultura dels éssers humans». L’adaptació de Cabestany situa l’acció entre Barcelona i Begur. «Volíem explicar els personatges des d’aquí. Ni som, ni volem ser anglesos», defensa Selvas. Tot i això, La Brutal no descarta que, aprofitant que la versió de Cavestany és en castellà (traduïda per Cristina Genebat), Vides privades pugui fer temporada també a Madrid.
I HA TRANSFORMAT TOTALMENT ELS JOVES: JA NO SÓN XIMPLETS
El text original, explica Selvas, ha quedat antiquat en diversos aspectes, però sobretot en els papers dels dos joves i, en especial, en el femení, la Sílvia, a qui presentava com una noia sense caràcter. «Eren dos arquetips de joves guapos i tontets, però el gran treball de dramatúrgia ha aconseguit convertir-los en dos joves intel·ligents que posen les piles als grans», defensa Marta Marco. «Si l’obra original ja planteja com pots passar d’estar molt enamorat a tornar a caure en una relació tòxica anterior, aquí encara s’hi juga més a fons, perquè els joves no només són desitjables, sinó que a més a més són intel·ligents i, per tant, la decisió és més difícil». A més, aquí «fins i tot són els grans els qui acaben aprenent del joves, perquè no porten la motxilla vital tan carregada i són més lliures i transparents».
COMPTA AMB QUATRE GRANS ACTORS
No només La Brutal s’estrena en la comèdia, també David Selvas, que ha vist que «requereix una energia diferent». «La comèdia et dóna la possibilitat de jugar, de treballar amb l’alegria de viure i fer un treball molt més coral i assembleari», defensa. L’equip d’actors, doncs, era una qüestió important. Marta Marco i David Selvas no necessiten presentació, són dos grans actors reconeguts, a més, per al gran públic. Però, qui són Mima Riera i Javier Beltran? Segurament dos dels actors de la generació que ronda la trentena amb un futur més prometedor. Tots dos van formar part de la primera Kompanyia Jove del Teatre Lliure, i des d’aleshores no han parat de treballar. A Mima Riera l’hem vist recentment a La Treva amb una encantadora Mandy i a sèries de televisió com Nit i dia o Cites. Abans, havia impactat al públic en muntatges com Mammon, de Nao Albet i Marcel Borràs, o El Caballero de Olmedo, dirigit per Lluís Pasqual. Javier Beltrán arriba al Borràs pocs dies després d’acabar les funcions de L’Hostalera, on s’ha posat el públic a la butxaca amb un aristòcrata garrepa i estirat de gran comicitat i expressivitat. Abans, a més dels muntatges del Lliure, l’havíem vist al Don Joan del Teatre Nacional, Port Arthur de Jordi Casanovas o a Snorkel, de La Virgueria.
