La bombeta de Guillem Albà #AixecaelTeló

Presentar una gala i sortir-ne airós. Millor encara, elogiat. Guillem Albà va aconseguir a la Gala Aixeca el Teló allò que difícilment passa: fer amena una gala -que a més a més venia d’una edició passada on es va tocar fons amb crítiques generalitzades- i convertir-la en un espectacle fresc, reivindicatiu per transmetre l’energia de les arts escèniques.

El Liceu acollia gran part del sector i públic teatrer, però la gala també es va poder seguir per TV3, on milers d’espectadors van poder descobrir el torrent d’energia d’aquest clown i la seva Marabunta sense pèls a la llengua. L’actriu Clara Segura -ja imprescindible en una gala teatrera- va acompanyar-lo en diversos esquetxos divulgatius sobre el teatre i el cantautor Joan Colomo va dedicar una cançó al teatre, aconseguint fer entonar la tornada a la platea. La dansa i el circ, sovint invisibilitzats dintre el propi sector cultural, van gaudir també de protagonisme amb Les Impuxibles i companyia Psirc. Un dels grans moments, però, va ser l’aparició del pallasso Tortell Poltrona, que va sortir a l’escenari per reivindicar «el teatre per a gent important: els nens i nenes» i recordar les dificultats que tenen per anar al teatre en transport públic els espectadors de comarques.

Ara bé, sens dubte si cal quedar-se amb algun moment de la gala, és aquest vídeo dels periodistes Toni Puntí i Gemma Ruiz. Què passaria si els informatius tractessin el teatre de la mateixa manera que el futbol? Tècnics de llum donant explicacions per un error tècnic en acabar la funció, metges explicant l’estat de salut dels actors després d’un esquinç o repeticions d’escenes impactants!

Una reivindicació que es va sumar a la baixada de l’IVA o l’equiparació salarial d’homes i dones sense perdre el bon humor i l’optimisme. I és que el sector, malgrat les retallades de les administracions i el famós 21%, té ganes de mostrar optimisme i compartir teatre. Aquesta temporada es programaran més d’un miler d’espectacles per a tots els públics i si una cosa volen tots, teatres grans, de proximitat, actors i directores, és omplir-los.

Aquesta va ser, potser, l’única crítica de la nit per part d’alguns tuitaires. No es va anomenar cap d’aquest miler d’espectacles. Però aquesta era una decisió ben conscient. Segurament el que calia era encara treure’s la llosa d’un format de gala absolutament gastat i on pràcticament ningú s’hi sentia representat.

I sí. Amb el bon rotllo ja el cos Txarango va sortir a l’escenari per entonar el Compartir teatre que va fer aixecar absolutament tothom de la cadira. Un fantàstic final de festa que, els que van poder ser-hi presents, van poder allargar una estona més amb un tot un Conseller de Cultura vermell com un tomàquet per tal d’encendre la bombeta de Guillem Albà. Si voleu saber com, haureu d’anar a veure el seu espectacle, Marabunta.