Jordi Merca presenta aquest espectacle de stand-up, fer recordar d’una manera divertida el que vas ser i la persona que ets ara a partir de l’època dels 70 i 80.
Tot i no ser gaire afí als stand-up que he vist fins ara, vaig anar pels records de viure l’època en qüestió i per escoltar les batalletes de l’escola igual que les batalles de la mili (aquells que van anar-hi).
Hi ha dues parts diferenciades a l’espectacle, una part de records i l’altre de xerrar amb el públic. La primera part de record dividida en la part més musical abans de la funció i en una part d’aquesta és la que més m’ha agradat. Recordar antigues cançons amb la col·laboració del públic ha estat la més divertida. Fins i tot amb el públic veient com recordava, reia i cantava cada una de les cançons.
L’altra part és la de records que van succeir a les diferents aules, els moments ‘històrics’, alguns aparells de l’època (casset, walk-man, …) aquesta em va cridar l’atenció. Diferent segons si vas poder gaudir o patir durant aquella època.
I pel final, deixo la part més incòmoda per a mi. Aquella que Jordi Merca demana la participació del públic, ho fa amb bon humor i el públic assistent va respondre sense cap mena de problema a la participació amb l’humorista.
El públic assistent, gran part de la meva generació, va gaudir amb ganes de l’espectacle. Ho van donar tot per la seva part i es va veure en com va anar els 90 minuts de l’espectacle.
Pots veure la resta de la meva opinió a l’enllaç
