Per tornar a la temporada teatral a Barcelona d’aquest any, he escollit anar-hi a veure “Ximpanzé” al Teatre Gaudí. I no he pogut escollir millor opció per tornar de nou al teatre.
Ximpanzé, d’Agustí Franch, una obra basada en històries reals dirigida per Núria Florensa i Raül Tortosa i interpretada per Isidre Montserrat.
L’obra és el relat d’un embaràs trans i de tots els records que desencadena. Tot i que veiem els anys d’infantesa, adolescència i transició del protagonista.
Personalment m’ha agradat molt el text, com s’apropa a la història, la posada en escena i en un capítol a part el treball d’Isidre Montserrat. Poder veure les diferents etapes del protagonista per convertir-se en el que realment sent. Podem veure l’assetjament escolar que pateix per no ser com els altres, la identitat sexual i confusió que pateix de petit, la sortida de l’armari, l’hormonació per sentir-se un l’home, la pròpia acceptació i la dels propers. Tot molt ben explicat.
El treball d’Isidre Montserrat és fascinant. A més del personatge principal fa la resta de personatges que ens explica aquest monòleg. Transformant un simple monòleg en molt més que escoltar una història d’una sola veu. A més, no ha caigut en els típics estereotips que sempre podem veure.
L’obra està basada en fets reals, on podem anar veient petites filmacions d’aquestes persones explicant la seva posició personal. Fent molt més real i valuós el que ens explica.
El dolor per ser censurat i observat per la societat i per nosaltres mateixos fan que ens apropem en la història del Marc. Com nosaltres mateixos ens autoinfligim per la mateixa por que tenim.
Espero que les properes funcions estigui més ple la sala del teatre. Val la pena veure aquesta obra i aprendre d’aquest col·lectiu que a més de silenciat, és el més desconegut de tots. Podeu veure la meva opinió al següent enllaç