Ha estat un d’aquells espectacles que una espera amb impaciència i que finalment et sorprèn més del que esperaves.
Tot ha estat brutal, el text, la posada en escena, l’escenografia, les imatges, el so i la interpretació d’Annick Bergeron i el més important de tot, una excel·lent direcció de Wajdi Mouawad.
“Soeurs” és la segona part d’un cicle dedicat a la família, i se’ns presenta en forma de monòleg.
L’obra ens parla dels orígens, la identitat i del que suposa no poder parlar amb llibertat la pròpia llengua, tema que ens sentim molt identificats els catalans.
El més increïble de tot és el fet que una dona experta en mediació de conflictes pugui arribar a perdre el control quan no pot activar cap aparell utilitzant la seva pròpia llengua.
Forts aplaudiments, bravos i públic de peu reclamant una i un altre vegada la presència de l’actriu.