Marco Tulio Cicerón (106 a.C.- 43 a.C.) pren vida a l’escenari del Teatre Romea de la mà de Ernesto Caballero, autor del text, i de Josep Maria Pou que es fica a la pell de l’orador, polític i pensador romà.
VIEJO AMIGO CICERÓN està dirigida per Mario Gas i dalt de l’escenari, jugant entre el present i el passat, dos estudiants que volen fer un treball d’investigació sobre la figura del pensador, i que són alhora Tirón (Bernat Quintana), escrivà de Cicerón, i Túlia (Miranda Gas), la seva filla.
Una proposta centrada en la figura de Cicerón, un personatge que en teoria, segons l’autor, «personifica la integritat moral» de qui manté les seves conviccions polítiques encara que les circumstàncies li siguin adverses. Va ser estrenada al Festival de Teatro Clásico de Mérida d’enguany.
Escrit avui, el text pretén donar una visió contemporània de la figura del pensador, amb el rerefons de la situació política espanyola actual, amb força demagògia segons el nostre punt de vista, especialment pel missatge final que vol transmetre la proposta, sobre la bondat de la unitat dels ciutadans en construir l’estat, respectant la legalitat vigent, encara que aquesta legalitat no la consideren del tot justa.
Un text que incideix reiteradament en la necessitat de respectar les lleis tot i reconèixer que sovint caldria canviar-les ??? …. La defensa de la legalitat com a valor moral ??? … La defensa d’una democràcia encotillada per una legislació que cal complir ??? … temes que a Catalunya són de moltíssima actualitat, malgrat que l’autor no pren en cap moment una posició clara al respecte, fent passos endavant i enredera, deixant en teoria que l’espectador jutgi per ell mateix.
Sabem que és una obra de ficció i que també ens parla d’uns teòrics fets històrics, però constatem que al llarg de la representació escoltem moltes frases que llegim als diaris «unionistes» o sentim a la televisió …. Una obra que pretén convèncer que les lleis han d’estar per sobre de la raó ??? …. Encara que aquestes lleis vagin en contra de la voluntat majoritària de la seva població ???
Malgrat tot, s’ha de reconèixer que es una proposta amb una potent escenografia de Sebastià Brosa, que situa l’acció en una enorme biblioteca on els estudiants preparen la seva tesi. Un inici que atrapa amb el desconcert inicial dels dos estudiants, però que perd interès a mesura que s’imposa el discurs filosòfic del pensador.
En els moments finals, els diferents personatges que van conviure amb Ciceró, Catilina, Juli César, Marc Antoni, Octavi i Brutus intervenen des de gravacions en vídeo, creades per Álvaro Luna, i projectades sobre els llibres de la biblioteca. Sembla que és el moment de les recriminacions, els dubtes i les contradiccions d’un personatge que ha passat a la història com a referent del permanent conflicte existencial entre raó i poder, entre togues i armes.
Una bona posada en escena, malgrat que en general ens ha deixat una mica freds, i amb la sensació que l’autor pretenia, a través del personatge, donar lliçons de democràcia entesa sempre, sota l’imperi de la legalitat.
Les interpretacions són correctes, malgrat que ens han convençut molt més les dels dos joves que tenen papers més secundaris, que la de Josep Maria Pou, ja que creiem que opta més per fer de «Josep Maria Pou», que del paper que li pertoca, és a dir de Ciceró, … repetint la seva manera d’actuar com a d’altres propostes on l’hem vist darrerament.
Pel que sembla ha agradat força a la majoria del públic assistent, si atenem als aplaudiments de la majoria de persones que omplien pràcticament el Teatre. A nosaltres ens ha decebut força, pels missatges encoberts que no coincideixen gens amb la nostra idiologia.
En sortir al vestíbul del teatre veiem molt somrient i satisfet un personatge que està als antípodes del que nosaltres pensem, ell és un conegut i provocador polític de «Ciudadanos». És tot un símptoma clarificador, de què ens hem equivocat radicalment en escollir avui aquesta producció teatral.
Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ