Dins de EL CICLÓ (Cicle de Companyies Independents de Barcelona) que empara creacions de joves companyies amb una visió trencadora, la companyia Casa Real presenta al Teatre Tantarantana,VEN A FRAGUEL ROCK, la seva nova proposta.
Salvador S. Sánchez i Raquel Loscos, els dos dramaturgs d’aquesta proposta ens van explicar a la roda de premsa que, quan buscaven el tema per construir el text van decidir parlar del «gènere» en el més ampli sentit de la paraula, en l’àmbit temàtic de construcció de gènere i d’identitat, i d’altra banda investigar les convencions del gènere negre en teatre. Aleshores van decidir unificar les dos vessants, gènere de ficció i identitat.
Una comèdia negra que fa servir les convencions del gènere detectivesc per a reflexionar sobre els conceptes d’identitat, rol i gènere. Una faula contemporània que explora la influència que tenen els estereotips de ficció a l’hora de construir-nos com a individus.
Han situat l’acció en un Parc d’atraccions temàtic, destinat a les sèries de ficció dels anys 80, buscant un lloc tancat on es pogués desenvolupar l’acció detectivesca i al mateix temps un lloc obert on les persones que treballen no són, ja que només existeixen a la ficció.
Tres personatges oblidats, secundaris de sèries de ressò que han decidit viure d’amagat en el parc i han escollit la part de darrere d’aquesta atracció com a la seva llar. Tres personatges, estereotips de dona, home i un animal que té una mica de tots dos. Són Glenda (Sara Sansuan), Animal (Laura Vila Kremer) i Alegre Mariachi (Rocío Manzano). Tres personatges que no volen deixar de ser-ho, que no volen mostrar les persones que realment són.
En aquesta proposta la companyia recerca la participació dels espectadors ja abans d’entrar a la sala de teatre, que han d’escollir quin dels personatges de ficció pot ser l’assassí del crim que esdevindrà; la representació serà diferent en funció de l’assassí escollit. Creiem que es una bona idea, fer participar a l’espectador en aquesta mena de joc, malgrat que ho ha de fer sense conèixer cap característica d’ells, únicament a partir d’una foto a peu d’urna…. aquí juguen els prejudicis a primera vista.
Una posada força divertida, potser massa esbojarrada, però fresca i àgil, amb unes bones interpretacions per part de les tres actrius, especialment de Sara Sansuan.
Un text amb diverses capes, que malauradament queden potser massa amagades sota l’argument que s’aprecia a primera vista; capes que pretenen portar a l’espectador a reflexionar sobre la identitat derivada de la imposició d’estereotips sense acceptar la individualitat.
Pel que fa a l’argument, pot semblar a primera vista una mica infantil sobretot al principi de la representació; també creiem que li manca una mica més de desenvolupament dramatúrgic per tal que els espectadors puguin «jugar» realment i fer «càbales» de quin personatge pot ser el culpable de l'»assassinat». Aquest aspecte no està suficientment desenvolupat des del nostre punt de vista, malgrat que també creiem que aquesta «culpabilitat» és el de menys en la proposta.
Ens ho hem passat força bé i valorem positivament la proposta, malgrat que esperàvem molt més del que hem vist finalment.
Si voleu llegir la nostra valoració original sencera, només heu de clicar AQUÍ