A partir d’una idea de Jordi Cadellans, neix “Un home sol”. Es tracta d’un monòleg escrit per Muriel Villanueva, i interpretat per l’actor Miquel Sitjar.
“Un home sol” està ambientat en un futur distòpic. Els avanços tecnològics, la robòtica i les tecnologies d’internet formen part del dia a dia dels habitants del planeta . El món està dirigit per líders; uns líders que ajudats dels seus servidors, els ministres de la gent, controlen, vigilen i manipulen a la població privant-los de seves llibertats. Tot està sota control. Però encara existeix qui es resisteix, són els rebels, els revolucionaris, els que lluiten per uns ideals de llibertat. La nostra esperança.
Tot comença el dia en el que el protagonista compleix 50 anys. És el moment de demostrar quins han estat els mèrits adquirits (intel·lectuals, generacionals,…)necessaris per continuar vivint.
Una trucada inesperada el fa reflexionar sobre el seu passat, sobre els objectius que li exigeix la societat i sobre quina ha estat la seva lluita per aconseguir un món millor. Por, renúncia, nostàlgia, soledat. Li ha valgut la pena deixar en rere la seva vida, la seva gent? Li ha valgut la pena renunciar als seus ideals? És possible una segona oportunitat?
M’agradaria destacar per davant de tot, la magnífica feina de l’actor Miquel Sitjar per la seva entrega, passió i força, en la interpretació d’aquest personatge. De fet aquesta és una de les raons per les que paga la pena d’anar a veure aquesta obra.
La posada en escena, cuidada al detall, ens fa viatjar al futur, tot i que us adonareu que no és tant lluny de la nostra realitat. La tecnologia i les aplicacions programades formen part del sistema, els records estan guardats en arxius, les comunicacions no són segures,…
Altres elements com l’escenografia creada per Xavier Vila, la música de Momo Cortés, la il·luminació a càrrec de Daniel Gener, les veus en off de Núria Florensa, Toni Sevilla i Adriana Garciaels, els vídeos, curtmetratges i el material audiovisual amb la intervenció de l’actriu Sílvia Forns (únic personatge del que en sabem el nom, ja que la resta són números) són part molt important i complementaria del muntatge.
De fet, la única pega que hi he trobat, és que l’escena final se m’ha fet una mica llarga; crec que milloraria si es reduís una mica, fins hi tot la utilització d’un mirall ( des del meu punt de vista com a espectadora) hagués sigut molt més agraït que l’esgotament escènic al que està exposat l’actor.
“Un home sol” ens fa reflexionar sobre la societat, sobre les ideologies, sobre el poder, la submissió i la rebel·lia, sobre les conseqüències dels nostres actes, mostrant-nos en que es pot convertir la nostra societat si no posem remei als problemes actuals. La manca de valors, l’abús de poder, el control de la nostra privacitat, el totalitarisme, la deshumanització,…, són factors que cal tenir en compte per tal de no perdre la llibertat, un dels factors principals en la nostra vida.
***1/2